47,7%

Ha sigut el debat d’aquesta setmana. En escons no hi ha dubte, però ¿ha guanyat la independència en vots directes? Des de Madrid es van agafar al 47,7% per argumentar que el no havia guanyat, però això no es pot afirmar, perquè és cert que hi ha votants de CSQP i Unió que poden ser partidaris del sí. Per la seva banda, els independentistes argumenten que el 47,7% és superior al 39,2% dels partits que clarament eren contraris. Però també és cert que els votants de partits no posicionats no van escollir candidatures del sí i podien haver-ho fet. Amb el caràcter plebiscitari de les eleccions, qui volia un sí sabia perfectament a qui havia de votar.

Tots dos tenen la seva part de raó. És la conseqüència d’haver hagut de barrejar unes autonòmiques amb un referèndum. O els partits del sí treien més d’un 50% o hi havia dos guanyadors.

Seguim igual? No. La majoria en escons dóna força als partits per seguir endavant amb el procés. Però sense superar el 50% de vots, els falten arguments davant la comunitat internacional per exigir la independència basant-se només en el 27-S. No seria legítim.

S’ha dit que amb un 47,7% és segur que en un referèndum s’hauria superat el 50%. És bastant probable. Però no és segur. Pensem que en un referèndum el vot sí-no va acompanyat de condicions. A Escòcia molts partidaris del sí van canviar el seu vot veient com quedarien certes coses. Passaria això aquí? Sens dubte. De la mateixa manera que votants d’Unió i CSQP votarien sí, hi hauria gent de JxSí que, a partir d’unes condicions acordades amb Espanya i la UE per ser independents, preferiria el no.

Què en traiem de clar del 27-S pel que fa al vot directe?

Molt senzill: que hi ha un 47,7% de catalans que tenen dret a saber què en pensa el 13,1% del qual no sabem la seva opinió. I que aquest 47,7% tenim dret a tornar a votar sí (o no) en funció de com quedaria tot.