1/5: Espanya haurà d’aprendre a rectificar

“ Procure siempre acertalla / el honrado y principal. / Pero si la acierta mal / defendella y no enmendalla ”. Això és el que el dramaturg valencià Guillem de Castro fa dir al Conde Lozano a Las mocedades del Cid, al segle XVII. El comte acaba de posar la pota fins al coll, però considera que els valors de l’ hidalgo obliguen a mantenir-se en l’error, fins i tot sabent que ho és. Un hidalgo no rectifica. El consell del comte ha quedat en la cultura política espanyola, on la rectificació és sempre mal vista, és un signe de feblesa. Ara la política espanyola ha entrat en un atzucac en bona part perquè tots els partits van fer la seva campanya dient el nom del porc a tots els altres. ¿I com pots pactar avui amb aquell a qui ahir li vas adjudicar tots els defectes? Si volen pactar després de les eleccions -i bé hauran de fer-ho- hauran de preparar-ho durant la campanya. I això vol dir rectificar. Han d’aprendre a mossegar-se la llengua abans de desqualificar l’altre, amb qui al final s’hauran d’entendre. Aprendre a construir ponts o a evitar que es destrueixin. A veure si s’hi entrenen en aquesta pròxima campanya electoral. I, si pot ser, allò que hi aprenguin que ho apliquin també al cas de Catalunya. Enmendalla.