Un govern d'emergència a mida de l'1-O
La conjura del Pati dels Tarongers del 21 d'abril, conseqüència dels grinyols interns que provocava la compra d'urnes, va ser en realitat la conjura entre el president i el vicepresident i un avís per a navegants. Tres mesos després i amb el compte enrere inexorable cap a l'octubre, Puigdemont presentava aquest divendres amb Junqueras i el vistiplau de Mas i Pascal un govern cohesionat i determinat a fer el pas definitiu en la direcció del referèndum. Després del cessament de Baiget, la revolta ha acabat amb el president acceptant la dimissió de tres dels seus consellers i del secretari de Govern. Puigdemont s'ha envoltat de col·laboradors determinats a culminar el procés i ERC ha vist reforçada la seva estratègia política. Els principals actors saben que només arribaran al 2 d'octubre si van a l'una i fan creïble la confrontació amb l'Estat. Si el govern del PP arriba al convenciment que les urnes es posaran i que els catalans sortiran massivament a votar.
El Govern està avui més cohesionat internament i la convocatòria del referèndum és més a prop. Però la situació és cada cop més complexa i s'obren incògnites. La primera és si la retirada del sector més moderat del PDECat significa també el refredament del segment de l'opinió pública que representa. Hi haurà convocatòria i, com deia fa poc un conseller, "el dubte és si el xoc serà a 200 o a 20 quilòmetres per hora". Això dependrà del govern espanyol i, sobretot, del suport dels ciutadans al govern de la Generalitat.
