Prostitució ètica
La crònica a l’ARA d’Enric Borràs sobre el Saló Eròtic ens parlava de la cadena de prostíbuls que el patrocinen, Apricots. Es defineixen, explicava, com “un nou concepte de prostitució ètica”, que vol dir que no tenen res a veure “amb el proxenetisme i el tràfic de dones”. Segons els amos, elles “paguen un preu fix per hora per fer servir les instal·lacions i també perquè els facin la feina de màrqueting i propaganda”.
Prostitució ètica. Em sembla la millor idea de màrqueting, el millor eslògan que he sentit en molt de temps. Perquè els detractors de la prostitució, els que no la voldrien legalitzar, solen donar l’argument del proxenetisme i l’explotació, que és ben cert. Ara bé, si desapareix aquesta idea, si resulta que hi ha algunes prostitutes i alguns prostituts que s’organitzen en cooperatives i et parlen de “prostitució ètica”, ¿quines raons queden per a la il·legalització excepte les morals?
Els partidaris de legalitzar i per tant regular la prostitució, entre els quals em compto, et diuen que hi ha dones explotades, però que també hi ha casos de dones explotades en el porno, i el porno és legal. No fa gaire es va destapar una xarxa en què, segons un càmera penedit, les dones eren obligades a gravar escenes per força. Ell ho va denunciar perquè “no suportava veure plors tot el dia”. I no cal dir que també hi ha persones explotades en el sector tèxtil. Aquest és exactament el debat que estem tenint amb el burca. Hi ha dones que són obligades a dur-ne, per això hi ha qui el vol prohibir. Hi ha dones que voluntàriament volen dur-ne, per això hi ha qui no el vol prohibir.
Algú dirà que la prostitució ha de ser il·legal perquè si no un dia la teva filla pot venir i dir-te: “Mare, de gran vull ser puta”. Bé, les coses mai no són així, però imaginem que ho són. A mi em trencaria el cor. Però també me’l trencaria si es volgués dedicar al porno. I si volgués portar burca.
