11/12: Amb el temps a favor

Llegeixo en la crònica d’un acte que va haver-hi a Madrid sobre el cas català una frase atribuïda a Pérez Rubalcaba: "A Catalunya la biologia no ajuda: a la gent l’enterren amb la senyera i la bategen amb l’estelada". La frase, dita amb un to compungit, és brillant. Però sobretot indica una actitud preocupada sobre una qüestió essencial en política: a favor de qui va el pas del temps. El món del sobiranisme viu sovint amb una mena d’angúnia impacient perquè té la sensació que el temps li va en contra. Un cert nacionalisme espanyol veu la situació amb confiança, perquè creu que el temps anirà afeblint l’opció independentista. Per contra, Pérez Rubalcaba intueix que el temps va a favor del sobiranisme. O ara o mai, tant si es vol com si no es vol. Ho comparteixo. La gent passa de la senyera a l’estelada i no fa el camí contrari. Certament hi ha qui viu al marge de l’una i de l’altra. Hi ha qui s’enterra amb la bandera espanyola i també (però menys) qui s’hi bateja. Hi ha qui es queda a la senyera. Però els que passen a l’estelada ja no tornen, fins ara. El temps va a favor de l’estelada. Excepte en cas que hi hagi una enorme decepció o una enorme clatellada. Llavors el temps pot començar a córrer d’una manera diferent.