Vagi-se’n, senyor González
FELIPE GONZÁLEZ SURT A LA SER, presumint que ve de Colòmbia i ara és a Xile, anant d’estrateg mundial per la vida, admetent que no està ben bé al dia del que passa al PSOE, i tot seguit convertint-se en assistent personal de l’establishment que el manté: exigeix l’abstenció de Sánchez en nom d’una dignitat democràtica que no sap ni què és. I em treu el pitjor de mi, perquè em transmuto en Aznar i començo a dir sol, al cotxe, “Váyase, señor González”. I empitjoro, em transformo en l’exrei, i crido “Por qué no te callas”.
No és només mandra d’escoltar els seus consells des d’una superioritat moral impròpia de qui té els GAL al currículum i va veure’s esquitxat pels casos Flick, Filesa, Roldán, Guerra i els que no sabem. És també que el PSOE té un futur complicat, i no té ni present, si mòmies com aquesta, que fa vint anys que no és president, que l’hem vist rodar en portes giratòries milionàries, continuen donant la tabarra.
Si fins i tot el Papa va plegar, si fins i tot el caçador d’elefants que intentava subornar els mafiosos de Manos Limpias va abdicar, ¿com s’atreveix ell a agafar-se a la poltrona i als micròfons i fer la vida impossible als que intenten rescatar el socialisme del pou on el va deixar amb les seves traïcions ideològiques i les seves misèries gestores?
Aquesta gent que des de la Transició no marxen ni amb aigua calenta, que per edat podrien estar jubilats fa deu anys, que ja van manar 14 anys i que no entenen res del trist món que han deixat amb la seva gestió lamentable, ¿a sobre no tenen amics? ¿Ningú que se l’estimi no li pot dir que calli, que agafi un iot i es fumi un cigar i s’empassi tots aquests fums que té sense cap motiu i no empitjori més la seva biografia, si és que això és possible? Si no per Espanya, feu-ho per mi, que Aznar i Joan Carles no em posseeixin de nou.
