Algunes diferències entre Blair i Aznar
BLAIR I AZNAR van completar amb Bush el Trio de les Açores, que va impulsar la invasió a l’Iraq el 2003. La tardor del 2015 Tony Blair va demanar perdó per haver utilitzat informació errònia, va admetre que no havia sabut preveure el caos que provocarien després de derrocar Hussein i va reconèixer que aquest caos podria haver contribuït a l’aparició i el creixement del jihadisme. Encara és hora que Aznar demani perdó.
Ara s’ha tancat la comissió que porta el nom de Sir John Chilcot, que és molt contudent i crítica amb el paper de Tony Blair. Conclou que van decidir anar a la guerra sense haver exhaurit totes les opcions pacífiques. Que hi va haver errades en la planificació militar posterior a la invasió.
Que la valoració que es va fer sobre l’existència d’armes de destrucció massiva tenia una certesa no justificada. Que estaven advertits que una invasió podria suposar que les armes acabessin en mans de terroristes. I moltes animalades més. En resum: que, a més de mentir i ocultar evidències que els desmentien, van ser molt incompetents.
L’informe diu que Blair va dir a Bush: “Amb tu, el que sigui”. I que es va comprometre amb ell a saltar-se les Nacions Unides de manera unilateral, ja abans d’obtenir el suport parlamentari. Coneixent Aznar, més bushista que Bush, i recordant-lo al ranxo de Texas amb els peus sobre la taula, tot fa pensar que el seu servilisme devia doblar el de Blair. La diferència més important és que Aznar no està sent investigat, no haurà de respondre per uns fets que s’està demostrant que eren un engany i una temeritat. Aquí no sabrem què li deia Aznar a Bush en la intimitat, ens hem de conformar escoltant De Alfonso i Fernández Díaz i comprovant que ni tan sols quan es descobreixen les seves indecències no passa res.
