La campanya de l’1-O arrenca malgrat totes les amenaces

Contra tots els pronòstics que es llançaven des de Madrid, i malgrat totes les amenaces i l’allau de querelles, la campanya del referèndum de l’1 d’octubre va arrencar ahir amb un acte multitudinari a Tarragona a favor del sí. Aquesta és una primera victòria psicològica per als organitzadors del referèndum, que amb la seva determinació per esquivar els obstacles de l’Estat estan aconseguint desconcertar un govern espanyol que pot fer la impressió de voler matar mosques a canonades. Les imatges de la Guàrdia Civil buscant paperetes en impremtes i l’amenaça de detenció a més de 700 alcaldes ja han saltat a les pàgines de la premsa internacional. I fins i tot un polític experimentat com el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, té serioses dificultats per defensar la posició oficial de Madrid.

Però aquesta mala imatge internacional sembla que no està afectant l’estratègia del govern espanyol per frenar el referèndum, que les últimes hores ha pujat un esglaó més amb la prohibició d’actes com el que s’havia de celebrar a Madrid a favor de l’1-O. En aquesta escalada sense límits ara s’amenaça directament la llibertat d’expressió. No poder celebrar un debat o una taula rodona sobre l’1-O, per molt que hagi estat declarat un acte il·legal per la justícia espanyola, és impropi d’un estat democràtic del segleXXI. De fet, s’acosta molt als règims autoritaris.

A més a més, tal com s’ha demostrat amb l’afer de les webs del referèndum, és una estratègia errònia i inútil, que porta a situacions ridícules. ¿O és que l’Estat considera que té les condicions d’impedir la celebració dels milers d’actes de campanya de l’1-O, en què participaran desenes, centenars o milers de persones segons els casos? ¿Com ho explicaran a Europa i al món? ¿Quan s’adonaran que posar en marxa una causa general contra 60.000 persones en un o altre grau de delicte no és admissible a la UE?

Ja seria hora que l’estat espanyol reconegués que per aquesta via només pot empitjorar les coses, sobretot per als seus interessos, perquè la reacció ciutadana, expressada democràticament i pacíficament, els pot desbordar. I a cada mesura repressora, l’independentisme es reforça perquè veu confirmat el seu principal argument: el de la feblesa de la democràcia espanyola.