70 anys d’Hiroshima i Nagasaki. Mai més!
El 6 d’agost del 1945 un avió de la força aèria dels EUA va llançar una bomba nuclear sobre la ciutat d’Hiroshima. L’explosió va matar instantàniament entre 80.000 i 140.000 persones i en va ferir greument unes 100.000 més. Tot va quedar cremat en un radi de més de 7 km. L’explosió es va notar fins a 60 km de distància. Tres dies més tard, el 9 d’agost del 1945, un altre avió nord-americà va llançar una altra bomba nuclear sobre la ciutat de Nagasaki, que va matar entre 25.000 i 70.000 persones i va ferir-ne unes 70.000 més.
Les persones supervivents de les explosions (anomenades hibakusha ) han patit greus conseqüències sobre la seva salut (cremades, augment de la possibilitat de patir un càncer, malalties gastrointestinals, incidència en el sistema nerviós central, etc.), unes seqüeles que poden transmetre als seus fills pels efectes genètics de la radiació. Però, a banda del trauma de la seva experiència i de les repercussions sobre la seva salut, han patit la discriminació per part de la resta de la població, de manera que han tingut dificultats per trobar feina i fins i tot per casar-se.
Això va passar fa 70 anys. Actualment, l’arsenal nuclear mundial s’estima en unes 15.000 bombes nuclears, cadascuna amb una capacitat de destrucció molt superior a les llançades sobre Hiroshima i Nagasaki. Nou estats tenen armes nuclears: els EUA, Rússia, el Regne Unit, França, la Xina, Israel, el Pakistan, l’Índia i Corea del Nord. Els cinc primers han signat el Tractat de No-proliferació Nuclear (TNP) i són els membres permanents del Consell de Seguretat de l’ONU. Els altres quatre (Israel, el Pakistan, l’Índia i Corea del Nord) no han signat el TNP i, per tant, no estan sotmesos a les inspeccions de l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica. Els EUA i Rússia acaparen el 90% de l’arsenal.
Els estats amb armes nuclears defensen el fet de tenir-ne amb l’argument fal·laç de la dissuasió nuclear, però, de fet, només potencia una carrera armamentística sense sentit. A més, argumenten que aquesta política de la dissuasió nuclear ha evitat una possible guerra nuclear. Independentment de si això és cert o no, avui dia el punt clau és si volem córrer el risc de viure en un món amb armes nuclears.
Actualment, no es pot descartar que s’utilitzin de manera no intencionada o involuntària. Hi ha registrats molts casos d’accidents relacionats amb armament nuclear. Tampoc és descartable l’inici d’una guerra nuclear per error.
Estudis recents indiquen que l’explosió de menys de l’1% de l’arsenal nuclear mundial en aglomeracions urbanes podria provocar una modificació del clima a escala planetària, cosa que podria abocar més de 2.000 milions de persones a la fam. Els efectes d’una guerra nuclear local arribarien molt lluny del lloc del conflicte.
Les armes nuclears van en contra de l’esperit del dret humanitari, ja que no discriminen entre combatents i població civil. L’explosió d’una bomba nuclear afectaria fonamentalment la població civil i causaria un mal humanitari inacceptable.
Just després dels bombardejos d’Hiroshima i Nagasaki la població civil va reaccionar i es van iniciar moviments en contra de les armes nuclears. Aquestes mobilitzacions en contra de l’armament nuclear han tingut alts i baixos. Els darrers anys s’ha produït una important intensificació d’una campanya internacional, liderada per la societat civil, amb l’objectiu que s’iniciïn converses per aconseguir un tractat de prohibició i eliminació de les armes nuclears. Les iniciatives en aquest sentit han arribat a les màximes institucions.
Així, l’Assemblea General de l’ONU va aprovar el 2013 una resolució en què es demanava que s’iniciessin de forma urgent converses per a la prohibició de les armes nuclears. En la darrera conferència de revisió del TNP, 159 estats (que representen més del 80% dels estats que formen part del TNP) van presentar una declaració conjunta en la qual insistien que “l’única manera de garantir que les armes nuclears no seran utilitzades de nou és amb la seva total eliminació”. Els estats nuclears, però, de moment fan el sord.
Les armes nuclears, malgrat la seva enorme capacitat destructora, són les úniques armes de destrucció massiva no prohibides. Hem estat capaços d’aconseguir la prohibició de les armes químiques i les armes biològiques, també ho podrem fer amb les armes nuclears. Les bombes nuclears llançades sobre Hiroshima i Nagasaki van mostrar els catastròfics efectes humanitaris de les armes nuclears. El record del que va passar en aquestes dues ciutats ens ha d’esperonar a multiplicar els esforços per prohibir i eliminar aquestes armes.
L’única manera d’assegurar que no es repeteixi l’horror d’Hiroshima i Nagasaki és prohibir i eliminar les bombes nuclears. Mai més una altra Hiroshima i Nagasaki!
