Carta a Miquel Iceta: 'Si no hi vas, ells voten'
Me l’hauria imaginat, senyor Iceta, ocupant aquests dies la posició política que li ha pres Pablo Iglesias: la defensa de les llibertats democràtiques i d’un referèndum per a Catalunya. Me l’hauria imaginat, també, liderant amb orgull els catalans que volen votar i que volen votar que no.
En canvi, potser no me l’hauria imaginat, enmig d’un mar d’estelades, denunciant als carrers de Barcelona l’atropellament democràtic, però sí anant dimecres a la plaça Sant Jaume, al costat, per exemple, de Camil Ros, de la UGT, o de Javier Pacheco, de CCOO. Allà hi eren les entitats socials amb qui treballen habitualment els socialistes catalans. Esclar que, fa un temps, tampoc no me l’hauria imaginat repiulant i aplaudint els articles de Duran i Lleida. Sap com sí que me l’hauria imaginat? Denunciant, amb la seva retòrica brillant, la paradoxa en què ens trobem: que el referèndum és il·legal perquè no s’ha pactat i que no es pot pactar perquè és il·legal.
Me l’hauria imaginat (o potser hauria de dir que me l’hauria volgut imaginar) encarregant la campanya del no a José Zaragoza, i aconsellant-li que només canviés una paraula d’aquell eslògan que tants bons resultats li va donar al PSC: “Si no hi vas, ells voten”. No m’hauria imaginat que fes tan mal a les orelles sentir-lo, a la Festa de la Rosa, proclamant enèrgicament davant dels militants socialistes: “No vayáis, no voteu, no hi aneu”. M’hauria imaginat que la mateixa espontaneïtat amb què vostè balla el Don’t stop me now la deixaria als alcaldes socialistes perquè poguessin decidir si faciliten el mambo de l’1 d’octubre.
Després de sentir-lo al Parlament cridar desbocat contra la presidenta Forcadell, també m’hauria imaginat que s’hauria guardat una mica d’indignació per tot el que ha passat aquesta setmana. No m’hauria imaginat que Pedro Sánchez no liderés una reacció a la deriva autoritària del PP. Tampoc que fos el PSOE qui prohibís una assemblea de parlamentaris espanyols a Saragossa, i tot això encara m’ho hauria imaginat menys sense que vostè alcés la veu per denunciar-ho. No em negarà, senyor Iceta, que la presidenta socialista de les Illes Balears, Francina Armengol, condemni la macrooperació policial a Catalunya i no ho faci vostè era bastant difícil d’imaginar. A Catalunya hi ha molts socialistes que creuen honestament en el dret a decidir, en el referèndum com a única solució del problema, i que no s’haurien imaginat no poder-ho defensar a dins del PSC.
P.D. Encara que només sigui per màrqueting electoral, si com diuen les enquestes un 80% de catalans estan a favor d’un referèndum pactat, ¿quin futur s’imagina per al PSC havent-se de repartir el 20% restant de vots entre el PP, Ciutadans i vostès?
