Populisme i pagar el beure
La campanya a favor del Brexit es va pagar en part amb fons de la UE. Aquest contrasentit s’explica pel cinisme del líder britànic d’extrema dreta Nigel Farage i la seva indesitjable formació UKIP (Partit per la Independència del Regne Unit), grans beneficiaris de la immensa carnavalada que ha desembocat en la ruptura entre Europa i el Regne Unit.
Tan beneficiaris que el UKIP ocupa actualment quinze escons al Parlament Europeu (subratllem que la principal raó de ser del UKIP, a més de la xenofòbia i la fòbia contra els immigrants, és l’eurofòbia), pels quals li corresponen fons de la caixa europea per valor de 170.000 euros. Nigel Farage i els seus acòlits també abominen de l’euro, però no varen tenir cap inconvenient a embutxacar-se aquests cent setanta mil i gastar-los (tal com va revelar fa uns dies el diari The Guardian) en nòmines del seu partit i en estudis, enquestes i propaganda a favor del Brexit, quan la normativa de Brussel·les prohibeix expressament que els diners que els partits perceben pel fet de tenir representació a l’Eurocambra es destinin a activitats que es duguin a terme als països respectius. Ara la mesa del Parlament Europeu els farà tornar els diners i els imposarà la sanció o sancions corresponents, però el joc brut, i el mal que se’n deriva, ja està fet.
Ara que es debat tant sobre què és i que no és populisme, el cas és oportú per establir que el populisme és esquiu a les definicions de diccionari però fàcilment reconeixible per les seves característiques principals: la primera de totes, el parasitisme. Els partits populistes viuen sempre contra algú altre, però sobretot viuen damunt l’esquena d’aquest altre. Trump no tan sols vol construir el seu mur a la frontera dels EUA amb Mèxic, sinó que a sobre pretén que el pagui Mèxic, i ho diu més cofoi que si anés a missa de diumenge. Farage, amb les seves insuportables ganyotes i el seu depriment partit, odia la UE i ha aconseguit que el seu país marxi de la UE, però (i això és el que li proporciona plaer) assegurant-se que sigui la UE qui pagui la trencadissa. El PP i les seves confluències, PSOE i C’s, preserven la indissoluble unitat d’Espanya a força d’aporrinar Catalunya i -molt principalment- de fer que sigui Catalunya la que carregui les despeses. I així successivament.
El grup parlamentari europeu al qual s’adscriu el UKIP de Farage porta un nom tan ampul·lós com Europa de la Llibertat i de la Democràcia Directa, i està format per gent que precisament odia Europa i la democràcia, però que les volen fer pagar. Rajoy, Rivera, Susana: què és populisme, ens pregunteu, mentre claveu en les nostres pupil·les les vostres pupil·les àvides? Què és populisme? I vosaltres ens ho pregunteu? Populisme és la indecent política d’això que ara en diuen postveritat i que de sempre ha estat la manipulació dels mecanismes i els recursos de la democràcia per atacar la democràcia. Populisme és la política parasitària del cornuts i pagar el beure. Populisme sou vosaltres.
