“Que s’apartin i fem la república ràpid”

-Oh, nen, que l’has vista, la pintada de la plaça?

-A primera hora, l’he vista, Conxita! Anava clapat i m’he despertat de cop.

-“ Puyoles, ladrones ”, deia, amb i grega! I, al costat, “Junts pel 3%”! Mare de déu santíssima, quina manera de barrejar les coses! Que no miren les notícies, aquests brètols?

-De puta mare, això és el que han aconseguit: esquitxar-nos a tots amb la seva merda i que quan vulguem vendre la independència a les classes populars ens diguin que s’hi sumi ta mare.

-Home, però encara els han de jutjar i condemnar, ja ho va dir el Mas al 3/24, que va donar tot d’explicacions als del Parlament. Deu anys, fa, que el miren amb lupa, des del Maragall!

-Sí, sí, ja pot donar totes les explicacions que vulgui, però la gent que vol convèncer sap què fan, quan el veuen? Apaguen la tele! És l’enemic públic número u, i a sobre vol que el fem timoner per anar a Ítaca!

-Escolta, nen, vol, vol: a veure si ara resultarà que ens ha posat una pistola al pit perquè el votéssim!

-Ara ho ha dit: perquè el votéssiu, perquè jo no l’he votat pas! Jo he votat per una república lliure de mafiosos i corruptes!

-Molt rebé, però si el Mas no ha fet res, què, eh? Perquè seria ben ruc de ficar-se en això de la independència si no estigués net com una patena, que els espies li deuen haver investigat fins al cosí germà de sa tia, eh? I a part hi ha els que són perillosos, que jo no vull saber si els fills del Mas poden anar tranquils a comprar al Bonpreu, i la seva dona, la Racòvitx, quan la veig que fa tan bona cara penso entre mi que deu anar tot el dia amb l’ai al cort...

-Hòstia, Conxita, doncs si insinua el que insinua, raó de més per fer un pas enrere!

-Un pas enrere? ¿Aquest és el valent de les lluites i les revolucions? Ja m’agradaria veure què faries tu, si et diguessin que et retiris de portar el bar perquè has fotut la mà a la caixa i no fos veritat: ¿acotaries el cap i sí, senyor, el que vostè vulgui? Que les persones també tenen dignitat, eh?

-D’acoord, però hi ha el petiiit detall que estem fent la independència, i no és el que ha fet o no ha fet, és el que representa, i ara mateix representa tot aquest fangar que surt cada dia en prime time i que veu la gent que se suposa que s’ha de sumar a fer una república!

-Ah, així què vols dir?, que hem de fer una república per plaure els que no la volen? Ja la pujarem dreta, la paret!

-Hem de convèncer, Conxita, i amb pintades de “Junts pel 3%” no convencerem.

-Sí, però mira el Correa aquest, ha confessat que cobrava el 3% per al PP i mira els diaris, mira, mira: només pàgines i més pàgines de Convergència i del Mas.

-Oh, és el que demana el públic... I, jo, sap què faria? Anunciaria jornada indefinida de portes obertes a Convergència i, mentre estiguin entretinguts amb els escorcolls i fent directes a les teles, proclamaria la independència! Ziu-ziu, i “Catalans...!”

-Sí, com a les pel·lícules de lladres i serenos, que tiren un bistec al gos i salten el tancat...

-Exacte! Si tan nets estan, que s’apartin una estoneta mentre nosaltres fem la república ràpid, i, tranquils, que quan es vegi que no ha servit per aturar-la els deixaran en pau i tots contents.