Prediccions i realitats
EL QUE IMAGINEM. Feu tres prediccions de coses que penseu que passaran durant el 2015. Escriviu-les en un paper, guardeu-les i no les llegiu fins d’aquí un any. Aquesta és la proposta que feia, la setmana passada, el guru nord-americà de l’astrologia, Rob Breszny, en la columna que publica en més d’un centenar de diaris d’arreu del món. El mètode Breszny per escriure horòscops i prediccions -segons ell- comença per llegir cada matí el New York Times i seguir amb els pitjors tabloides. Finalment hi barreja una mica de ciència, d’història i d’antropologia i formula la seva aposta.
Les notícies estan fetes d’excepcionalitats, de fets inesperats que trastoquen agendes i realitats. Puc intentar imaginar com seguiran alguns dels esdeveniments que han marcat el 2014, però sóc incapaç de predir l’inesperat.
EL QUE SABEM. Fa un any m’hauria negat a creure que el cinisme internacional arribaria a l’extrem de justificar que, 200.000 morts després, Baixar al-Assad és l’única solució per tornar a estabilitzar una Síria on l’enemic més dolent de tots es diu, avui, Estat Islàmic. I, en canvi, així s’ha publicat. A principis del 2014 ningú havia previst la irrupció internacional d’una malaltia que, des dels anys 70 del segle passat, castigava la població africana, sense més ajut que la capacitat d’algunes ONG com Metges Sense Fronteres. L’elevada mortalitat de l’Ebola no es va convertir en notícia fins que tots ens vam sentir vulnerables. Fins que l’inesperat ens va recordar que en aquest món interconnectat les malalties també traspassen fronteres i amenacen l’estabilitat mundial (o, si més no, l’estabilitat financera de les companyies multinacionals amb interessos a l’Àfrica occidental, que cotitzen a la borsa). És així com vam recordar el valor diferent que tenen les vides d’uns i altres. Com la passivitat política davant les crisis humanitàries que afecten països devastats per la guerra es transforma en mobilització de diners i d’exèrcits quan la por arriba a Occident.
Hi ha víctimes centrals i víctimes col·laterals. Com les vides dels 239 passatgers del vol de Malaysia Airlines abatut quan sobrevolava l’est d’Ucraïna. Pèrdues inesperades d’un conflicte que, al principi, era polític, després es va convertir en bèl·lic i ara amenaça la supervivència econòmica de tots els implicats. Els resums informatius de l’any són un recull de girs inesperats de la història.
EL QUE VOLDRÍEM. Hi ha una anècdota que fa anys li vaig sentir explicar al periodista Lluís Foix (i espero que no li importi que la reprodueixi aquí, perquè l’he recordada un munt de cops). Diu Foix que, quan ell començava com a reporter de conflictes internacionals, un altre periodista veterà en l’ofici li va aconsellar “Tu explica el que veus, que la història ja et dirà què ha passat”.
Aquest és el drama i la trampa, moltes vegades, de la nostra feina: haver d’explicar el que no sabem i intentar interpretar què ha passat a partir de fets puntuals. Potser per això el diari Washington Post publica aquests dies un recull de suposats mites del 2014 per intentar desmuntar algunes d’aquestes lectures carregades de transcendència, que de vegades fem a cada petit episodi d’una història que és contínua, que es construeix per capítols -uns més intensos que d’altres.
En el paperet de les nostres previsions hi pesaran els interessos, les pors i les esperances de cadascú. El món que imaginem i el que voldríem. Després ja vindrà el que no esperàvem. El mètode Breszny es queda curt.
