El biaix informatiu del terror
La distància respecte del lloc dels fets determina de manera clara el relat televisiu.
La percepció de les figures d’autoritat. En les imatges del minut de silenci a plaça Catalunya cridava poderosament l’atenció com el president Carles Puigdemont va quedar eliminat del pla de les autoritats, que tenien només en compte Mariano Rajoy i el rei Felip com a principals institucions. El senyal televisiu provenia de TVE, subministrat des de la Moncloa. Missatge polític subliminar i manipulació de la percepció de la realitat: Espanya com a punt de referència i anul·lació de les institucions catalanes.
Celebració emfàtica de la unitat política. Era fins i tot esperpèntica la insistència exagerada de Cristina Pardo, presentadora d’Al rojo vivo, sobre la col·laboració entre institucions catalanes i espanyoles. El que els mitjans catalans percebien com un fet secundari lògic era motiu de celebració a La Sexta: “Es muy reconfortante ver a todos los partidos políticos unidos”, “Importantísima la imagen, dando una imagen de unidad, señoras y señores, contra el terror en este país”, “Una imagen de unidad muy necesaria y muy importante”. Semblava que hi havia una intencionalitat en el missatge més enllà del raonable.
Imprecisió geogràfica. La distància i el desconeixement del territori distorsiona les localitzacions. En les televisions espanyoles, Alcanar es va convertir en Tarragona. I, més tard, Cambrils també. Des del punt de vista de Catalunya, la reinterpretació del mapa provoca confusió. La fonètica de Ripoll (“Ripol”) també evidencia distància respecte de la informació.
Dilució del fet identitari. El crit de “No tinc por” va ser traduït com a “No tenemos miedo” a les cadenes espanyoles sense precisar que era una traducció del clam popular en català.
Irresponsabilitat ciutadana. Mentre que TV3 ha insistit a transmetre confiança envers les fonts oficials i els missatges dels Mossos, a Espejo público, d’Antena 3, els col·laboradors ho posaven en dubte: “La Generalitat no está siendo transparente”, “En los Mossos hay un oscurantismo peculiar”, deien per infondre la por i la confusió. Es confon la importància de la gestió informativa en situació de crisi amb un clima d’engany, i el programa s’erigeix en portador de la veritat i contribueix a l’espectacle.
Manipulació de la realitat. Tant a Espejo público com a El programa del verano (Telecinco), els col·laboradors barrejaven el Procés amb el terrorisme. “En Cataluña se está dando el caldo de cultivo idóneo para que toda esta gente [jihadistes] se pueda organizar”, deia un tertulià d’Antena 3.
Vulneració de la intimitat. Lluny de la cura per protegir la identitat de les víctimes, a Telecinco buscaven familiars per donar-los el condol en directe per telèfon: “Les pilló de lleno el atropello, ¿verdad, Ángeles?”, li deia Joaquín Prat a la cosina d’un home mort, i es reiterava en un condol lacrimogen.
