Manifestos i danys col·laterals

ELS FIRMANTS del manifest Koiné havien de saber que la seva afirmació sobre immigració i colonització involuntària es convertiria en la cita estrella, que se’n faria ús, abús i distorsió, que produiria un soroll que no faria comprensible el debat. Potser van pensar que tant se’ls en donava, perquè per més que es vigili amb les paraules qualsevol debat que plantegi una millora de l’estatus legal del català és una ofensa per a aquells que van pel món afirmant sense envermellir que el castellà està perseguit a Catalunya (i que, això sí, compten amb poderosos aparells de propaganda). El problema més delicat de percepció del manifest és entre els que han fet del català la llengua amb els seus fills. Que, per sort, són un bon munt.