L'atac de responsabilitat és urgent

Les retallades posen en una posició delicada a tothom: el que les ha de fer, el que les ha de rebre, el que les ha de vigilar i els que les hem d'explicar. Parteixo d'aquesta base, i em nego a etiquetar amb prejudicis i generalitzacions qualsevol part. No vull creure que el govern sigui sàdic ni que l'oposició sigui oportunista ni que els sindicats siguin irresponsables ni que els mitjans siguin sensacionalistes. Però les parts implicades hem d'esforçar-nos a no semblar-ho, a no donar arguments a qui ens vulgui minimitzar, a guanyar-nos el crèdit i l'autoritat moral amb una actitud constructiva de comprensió del context. El govern ha de demostrar el màxim de rigor i ha de liderar l'estratègia i la comunicació marcant línies i límits, l'oposició ha d'abandonar el discurs catastrofista com a principal línia argumental, els sindicats han de guanyar empatia amb la societat i buscar aliats entre els no afectats directament, i els mitjans hem d'aprendre a no donar portades al que més crida, sinó al que té més dret a fer-ho. L'exigència, amb nosaltres mateixos. Explicar la crisi és un repte dur per a un diari, i alhora que faig autocrítica suplico als agents implicats que ens ajudeu fugint de la demagògia, l'exageració interessada i la desqualificació de l'altre. Només des d'un atac de responsabilitat col·lectiva que ara veig llunyà podrem superar el que ve sense prendre mal.