El sistema està fallant
Són constants, i cada vegada més inquietants, els debats sobre el futur del treball, sobre la seva naturalesa i sobre les rendes, presents o futures, que se’n poden esperar. No és exagerat dir que una part molt important del desencís social que avui ens envaeix està originat per les perspectives incertes, i per tant preocupants, sobre el treball, els salaris i les pensions. Aquest desencís explica molts radicalismes, populismes i xenofòbies que estem veient a tot Europa, i també aquí.
Això és així perquè estem acostumats a viure en unes societats que han funcionat a partir d’un doble cercle virtuós: el del benestar econòmic i el del creixement, i això ara està en perill. Permeteu-me una descripció simplista.
1. El cercle teòric del benestar. Les persones aspiren al benestar, i una part important d’aquest benestar material l’aconsegueixen a través del consum de productes i la utilització de serveis, públics o privats, dels quals gaudeixen o que han de comprar. Llevat dels casos, no tan estranys, d’autoconsum, cal que aquests productes es puguin trobar i, per tant, cal que algú els produeixi. Una gran part de les persones treballen per fer-ho, i així obtenen uns ingressos (salaris, rendiments) que els permeten adquirir al mercat el que necessiten.
Aquesta doble dimensió de consumidor-productor tanca el cercle, i com que l’oferta crea la seva pròpia demanda, s’estableix un equilibri que fa funcionar l’economia.
2. El cercle virtuós del creixement. Ho hem viscut a Europa en la segona part del segle passat. Si el mercat està ben regulat, si la fiscalitat aconsegueix una bona redistribució i redueix les desigualtats, i si existeixen uns serveis públics de sanitat i educació que augmentin contínuament el capital humà, es produeixen uns augments constants de productivitat. La productivitat augmenta la riquesa creada, la producció, la renda generada i, per tant, el consum. Es tanca el cercle; hi ha creixement econòmic i creixement del benestar.
3. Les fallades del sistema. Des de fa unes tres dècades el sistema ha deixat de funcionar bé, a causa, almenys, de sis motius. Uns són de manca d’adaptació a les noves circumstàncies i d’altres són errors polítics interns.
La globalització. Ha estat un procés enormement positiu per al conjunt de la humanitat, que ha fet sortir de la pobresa més de 1.000 milions de persones. Però s’ha fet de manera asimètrica, i està obligant a repensar el funcionament de les economies desenvolupades, ja que el model occidental vàlid per a 800 milions no pot seguir funcionant per a 3.000 o 4.000 milions. I no poden conviure dos models.
La limitació dels recursos energètics. Amb la gran ampliació del nombre de consumidors, s’ha produït una escassetat de recursos fòssils i una impossibilitat de fer front als residus i a les emissions de gasos, cosa que posa en perill l’hàbitat mundial. Cal una transformació.
La revolució digital. La robotització en la indústria, i la informatització en molts serveis, està creant un desequilibri entre els llocs de treball que desapareixen i els que es poden crear, un desequilibri agreujat per la manca d’adaptació del sistema educatiu a les noves oportunitats.
La regressió fiscal. Les reformes fiscals han disminuït la capacitat econòmica dels estats i la seva activitat redistributiva, i han augmentat de manera continuada les desigualtats socials.
L’acaparament financer especulatiu. L’acumulació de riquesa en mans d’uns pocs, i la utilització purament especulativa de l’estalvi, ha reduït la inversió productiva, i això s’ha reflectit en la productivitat.
La debilitació dels serveis públics. Els ajustos aplicats han disminuït la qualitat de la sanitat i l’educació, i han acabat degradant el capital humà i també la productivitat.
4. Una feinada a la vista. Sempre he pensat que en un procés curatiu el diagnòstic és tant o més important que la teràpia. Si el meu diagnòstic, exposat d’una manera tan simple i curta, és mínimament correcte, podria ajudar a reduir la desorientació i l’angoixa dels que la pateixen. Saber el que ens passa és important; però alhora cal prendre consciència de la gran tasca que ens espera per corregir tots els errors, actius o passius, que s’han comès. Uns errors que en bona part corresponen a la política (la situació política a Catalunya, a Espanya, a Europa i als EUA és penosa) però en els quals tots tenim la nostra part de responsabilitat. Haurem de trobar i aplicar teràpies de reforma de cadascun d’ells. Si no fem la feina patirem molt. Pitjor: molts patiran molt, i alguns gens...
