Clàusules terra: una lliçó de la justícia europea a l’espanyola
El Tribunal de Luxemburg va dictaminar ahir que la banca espanyola haurà de retornar als clients els imports cobrats de més per l’efecte de les anomenades clàusules terra, que impedien als afectats beneficiar-se a partir de cert moment de la baixada de l’Euríbor en les quotes de les seves hipoteques. El Tribunal Suprem ja va dictaminar l’any 2015 que aquestes clàusules eren abusives perquè no s’explicaven prou als clients, i les va declarar il·legals. Tot i així, amb l’argument del perill que podia suposar la sentència per a l’estabilitat del sector financer, el Suprem va establir que només es podia reclamar la devolució dels diners a partir del maig del 2013. Ara, la justícia europea sentencia que “la jurisprudència espanyola que limita en el temps els efectes de la declaració de nul·litat de les clàusules terra contingudes en els contractes de préstecs hipotecaris a Espanya és incompatible amb el dret de la Unió”, una autèntica lliçó de transparència i equitat. I una galleda d’aigua freda per a la justícia espanyola, que ha demostrat que no defensa els drets dels seus ciutadans amb el mateix zel que l’europea.
La majoria de clàusules terra es van establir el 2009, en plena crisi, i van ser una maniobra de la banca per evitar perdre diners per la baixada generalitzada dels tipus d’interès. La qüestió és que, com ja va passar amb les preferents, es va aprofitar la complexitat dels tràmits hipotecaris per treure’n un profit i perjudicar els clients.
Ara, però, els bancs hauran de retornar els diners. Encara és aviat per tenir un càlcul exacte del que hauran de desemborsar i quanta gent se’n podrà beneficiar. Però segons el Banc d’Espanya la quantitat pot sumar més de 4.000 milions, i els afectats, centenars de milers, podrien tenir dret a uns 1.000 euros a l’any de mitjana. L’associació de defensa d’usuaris de la banca Adicae ja ha avançat que la notícia és com si a moltes famílies els hagués tocat una mica la loteria. I no li falta raó.
Els afectats hauran d’iniciar ara accions judicials per reclamar els diners i esperar que els bancs, que ja s’ensumaven que això podia passar, no hi posin gaires traves. En tot cas, la sentència és un exemple magnífic per explicar als ciutadans de què serveix Europa. Entre moltes altres coses, per defensar els interessos dels consumidors, és a dir, de tots.
