Canvi

i Josep Ramoneda
21/05/2016
2 min

Vaig veure Victòria al TNC i em vaig quedar amb una idea que un mestre republicà deixa anar després de patir detenció i tortura: no saber què volen dir les paraules és el pitjor que pot passar. Vaig pensar en vides injustament allargades que, en no comprendre el sentit dels mots, es troben fora del món fins i tot abans de marxar-ne.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

La dissolució de les paraules té també significació col·lectiva. Se sol donar de dues maneres: perquè un sistema de dominació fa seves les paraules que tenen més càrrega simbòlica utilitzant-les en sentit contrari del que signifiquen (que és el que lamenta el mestre republicà); o perquè les coses van més de pressa que les idees i hi correm al darrere posant-los noms que no ens diuen res sobre elles. Quan el franquisme parlava d’ estado de derecho era un eufemisme d’ estat d’opressió, que ens ha deixat com a herència un correlat, imperio de la ley, que alguns encara utilitzen amb incomprensible frivolitat. I ara la dificultat per trobar els mots de cada novetat fa que ens gronxem sobre clixés que ja no signifiquen res. Fórmules espremudes que enterboleixen la mirada i no ajuden a veure-hi millor. Un exemple: a cada cita electoral assistim a la baralla per la bandera del canvi, passaport ineludible cap a la victòria. He vist al diari la imatge de Pablo Iglesias abraçant-se a Julio Anguita. Canvi? Una cosa és ajuntar-se per sumar i una altra excavar en el túnel del temps.

Enlloc està escrit que canvi sigui una paraula beneïda que garanteix anar a millor només pel fet de pronunciar-la. Avui per endevinar la direcció positiva del canvi cal repensar moltes altres paraules. Començant per progrés. Quina és la mesura? El pes de l’economicisme en el pensament contemporani -factor comú en el pensament liberal i en el marxista-és imponent. La determinació econòmica en última instància és el dogma més ben repartit del món. I potser el veritable canvi és descobrir no només que el diner no és la mesura de tot sinó que l’emancipació passa per posar a prova les mirades adquirides. Urgeix refer el diccionari de les idees rebudes.

stats