Bones i males notícies d’estar per casa
AQUEST NADAL que l’ARA ha fet l’esforç de trobar 50 bones notícies d’aquest 2016 estrany, a les taules fem balanç i recompte de les notícies d’estar per casa, del que ens ha passat, de quins hi arribem i en quin estat i amb quins projectes i quines febleses.
La vida ens porta sovint a estar pendent de notícies que la condicionaran. Esperem resultats, analítiques, respostes, millores, ofertes, canvis. Les esperes es fan llargues i incòmodes, perquè no tenim cap control d’aquest temps, i perquè poques vegades podem influir sobre el que ens caurà al damunt.
El millor aprenentatge d’aquest 2016 en què em toca superar proves i en què em van posant notes d’exàmens per als quals no puc estudiar és anar trobant vies per distingir les notícies de la vida. Fins i tot distingir entre les notícies sobre la teva vida i la vida que et deixen aquestes notícies.
Només tenim control del que depèn exclusivament de nosaltres. Que no és ni tan sols el que ens passa sinó simplement com hi reaccionem. L’estat d’ànim, l’actitud, la moral. Fer nostre el marge de maniobra que ens deixen i aparcar la queixa excessiva o l’esperança infundada és dur, perquè et quedes només tu, amb les teves limitacions. Però és alliberador, perquè això sí que és teu, i ho és des d’ara, no són expectatives sinó realitats, per dures que siguin.
Parlo d’una acceptació que no té res de resignació, perquè és activa, no es conforma, lluita. No és un desgast estèril contra els elements, és un esforç conscient i raonable, benhumorat, amb les opcions a l’abast. Potser més que esperar que ens arribin bones notícies de fora surt més a compte preparar-nos per treure la part positiva de totes les que vinguin, per fer més suportables les feixugues i gaudir plenament del que ens regala la vida. Que és sobretot -i potser només- ella mateixa.
