Carta a l'alcalde de ReyKjavík: 'Tu i Trump'
Ahir vas arribar a Barcelona per explicar-nos la teva vida, tu que eres un actor, un còmic, un monologuista molt conegut a Islàndia que un dia, en conya, vas fundar un partit que es deia The Best Party, El Millor Partit, i, encara no saps com, vas arribar a ser alcalde de Reykjavík del 2010 al 2014.
Durant la campanya electoral, la premsa i els altres polítics et van dir de tot. Que si pallasso, que si Berlusconi, que si Hitler -els més agosarats-, però la gent estava farta de com anaven les coses a Islàndia i van votar algú que s’estimaven i que sabien que no tenia res a veure amb els que havien manat sempre en aquella illa. Feies promeses i avisaves que no en compliries ni una: tovalloles gratis a les piscines i a les saunes, un ós polar al zoo i un parc Disney a Reykjavík. Quan totes les enquestes ja et donaven com a favorit, en un debat a la televisió vas anunciar que retiraves la candidatura. Es va fer el silenci i tu el vas trencar amb una sonora riallada: “No, home, no, que era bromaaa!” Total, que vas acabar guanyant amb el 34% dels vots i vas pactar amb els socialdemòcrates posant una sola condició: els teus socis havien de visionar tota la sèrie The wire abans de formar govern junts.
Així ho van fer, suposo, i així et vas estar quatre anys d’alcalde de la capital islandesa. Vas acabar el mandat content i esgotat. I aquí ho vas deixar. Encara que totes les enquestes t’anessin a favor per repetir com a alcalde. Encara que també fossis el favorit dels electors per ser primer ministre d’Islàndia. A canvi, vas escriure, dirigir i interpretar una sèrie per a la televisió: L’alcalde, les peripècies d’un còmic que entra en el món de la política. També has publicat llibres (dos estan traduïts al castellà: De cómo me convertí en alcalde y cambié el mundo, i El Indio ) i ara voltes pel món presentant-los.
Ahir eres a Barcelona, a la Biblioteca Jaume Fuster, on vas arribar al cap de dos dies que Donald Trump fos elegit president dels Estats Units. I tots et vam preguntar per ell. Que era un personatge horrible, ens vas dir, que et feia por, que li recomanaries que es llegís llibres sobre el canvi climàtic, si és que sap llegir, vas precisar. Tot això abans d’explicar-nos que al gener -just quan Trump prendrà possessió- te’n vas a viure una temporada a Texas i abans de reconèixer, també, que si fos ara que et presentessis a les eleccions la vella política et desqualificaria dient que ets el Donald Trump islandès.
P.D. Sí que tens en comú amb Trump que vas néixer pèl-roig. A la família no n’hi havia cap. Els cabells del teu pare eren rotundament negres. Allò va ser un terrabastall, sobretot quan la teva iaia va remarcar que el veí de la casa del costat sí que era panotxa.
