Adamisme
Deia José Luis Borges que “un atribut del que és infernal és la irrealitat”. Irreal semblava que Donald Trump arribés a president dels Estats Units. Però la sensació d’irrealitat se’m va fer aclaparadora sentint el seu discurs inaugural. Un magnat de 70 anys, exponent genuí de les elits econòmiques americanes, proclamant un adamisme infantil, propi d’un jove exaltat capaç de creure que el món es pot canviar de dalt a baix només perquè mani el millor. Si populisme és prometre coses amb la certesa que no es podran complir, el discurs de Trump el va portar a la seva màxima expressió. Tant és així que segurament John Carlin té raó de dir que ha arribat “un nadó a la Casa Blanca”, una persona “amb el desenvolupament emocional d’un nen malcriat”. Només hi ha una altra interpretació: assumir que estem davant un personatge radicalment amoral.
La continuïtat entre la campanya electoral i la presidència va quedar clara. Que perdin tota esperança els que pensin que la responsabilitat el pot canviar. Ja en la primera frase va liquidar tot el passat dels Estats Units: segons ell, divendres va començar la veritable història americana. No era un traspàs de poder com els altres, de president a president, sinó de les elits de Washington al poble. Representat, òbviament, per un superempresari de la construcció que ni tan sols ha estat capaç de fer pública la seva declaració de renda. Per justificar la tabula rasa, va dibuixar una imatge tan catastròfica dels Estats Units que no podia semblar versemblant ni al pitjor del seus enemics.
Tanmateix, per bastir la visió profètica que ha de guiar aquest temps nou, no va ser gaire original. Es va aixoplugar en els tòpics eterns de la demagògia patriòtica: Amèrica primer, tot el capital i tot el treball en mans americanes, les armes com a garantia i la protecció de les fronteres com a seguretat i identitat. I ja en ple desplegament narcisista, la part còmica del discurs: “Mai us defraudaré”, “No permeteu que ningú us digui que no es pot aconseguir”. Què? Tot? L’avantatge de Trump és que és el que sembla.
