Acabar amb la pobresa, el primer imperatiu moral
“La renda mínima d’inserció era l’últim recurs, i el 2010 vam patir un cop molt fort i encara no ens en hem recuperat. No estem parlant de caritat, és un dret de la ciutadania per una vida digna”. Les paraules de la portaveu de la plataforma Pobresa Zero, Teresa Crespo, van ressonar ahir entre les parets de la cambra catalana, que va acollir un ple monogràfic sobre la pobresa. El cert és que el debat entre els grups polítics va ser intens i va oferir tot un ventall de posicions i propostes per millorar les condicions de vida de les persones que ho passen pitjor. Però, un cop més, el debat es va encallar en la qüestió de les finances de la Generalitat.
I això que pràcticament tothom, fins i tot Ciutadans, va reconèixer que Catalunya està infrafinançada. És evident que aquest és un problema que uns resoldrien amb una simple reforma del sistema de finançament, i uns altres amb la Hisenda pròpia d’un estat independent, però això no pot ser un fre perquè es prenguin mesures i, amb els recursos disponibles ara mateix, es doni prioritat a cobrir les necessitats peremptòries de la gent a qui la crisi ha deixat en una situació insostenible. I és evident, també, que el millor instrument per convertir en accions concretes els acords que avui previsiblement s’aprovaran són uns pressupostos. Ha arribat l’hora de donar exemple i posar fil a l’agulla. Junts pel Sí té la responsabilitat, com a grup majoritari, de liderar el debat pressupostari i plantejar propostes, no només en l’àmbit social sinó també en el de l’economia productiva. El més lògic seria una entesa amb la CUP, però el diàleg, tal com es va escenificar ahir, ha de ser amb totes les forces.
Els eixos a tractar han d’incloure els que ja consten al manifest de Pobresa Zero: salaris dignes, fiscalitat justa, prestacions suficients, habitatge, educació i salut per a tothom, lluita contra el racisme i cooperació internacional per assegurar el desenvolupament del Tercer Món. Si Catalunya aspira a ser un país millor, si vol esdevenir el mirall d’una futura República, ha de començar a dibuixar des d’avui un horitzó marcat per imperatius morals com el de l’eradicació de la pobresa.
