“Només sé que vull portar aviat la meva família”

BarcelonaLa d’Ossama Abdul Mohsen és una història amb un final feliç o, almenys, amb un desenllaç que apunta a acabar força bé, tenint en compte que està farcida de llargs capítols de guerres, fugides, màfies i separacions familiars. Mohsen és un dels milers de sirians que arriben a Europa, tristament conegut perquè fa una setmana una periodista -que es diu Petra László- li va fer la traveta mentre duia a coll el seu fill Zaïd, de set anys, quan intentava creuar la frontera entre Sèrbia i Hongria.

L’home, juntament amb dos dels seus fills, va fer una brevíssima escala a Barcelona, procedent de Munic i de camí cap a Madrid, final de trajecte. “Us estimo, gràcies, gràcies”, deia emocionat en veure l’enorme expectació per la seva presència a l’estació de Sants. “Què faré a partir d’ara? Encara no ho sé, només sé que vull portar la meva família tan aviat com pugui”, continuava, superat per les desenes de periodistes i càmeres que volien captar les seves impressions i els aplaudiments improvisats que li va dedicar més d’un viatger en saber qui era. Enmig de la gentada, una noia marroquina plorava en veure’l passar i amb el seu grup d’amics aconseguia fer-se una inevitable selfie enmig de la curiositat dels altres usuaris. “És un home molt valent”, afirmava una dona.

Puntada famosa

Coses de la vida i del valor de les xarxes socials, el cop de peu de la reportera hongaresa ha propiciat a Mohsen i la seva família una nova oportunitat. La traveta i també el futbol, perquè el sirià era entrenador d’un equip professional de la Primera Divisió del seu país i ha sigut l’esport el que li ha obert una porta a l’esperança. El responsable d’aquest cop de sort és Cenafe, una escola de formació d’entrenadors amb seu a la ciutat madrilenya de Getafe. Miguel Ángel Galán, el director del centre, va llegir la història i el currículum del sirià al diari El Mundo i no va dubtar a enviar una oferta de feina formal. Mohsen serà a partir d’ara un administratiu de la Cenafe, a l’espera que pugui homologar la seva titulació de tècnic i poder, així, dirigir un equip espanyol.

Segons fonts oficials que cita l’agència Europa Press, d’aquesta manera a Mohsen no li caldria demanar asil, cosa que no li hauria permès treballar almenys durant el primer any a Espanya. “No ha sigut gens fàcil portar l’Ossama fins aquí, no gens. No ha pogut viatjar en avió perquè ens feia por que tingués problemes als aeroports”, explicaven ahir, nerviosos, els responsables de Cenafe a Catalunya que van rebre la família Mohsen a peu d’andana. El més content i excitat per la situació, sense cap dubte, era el petit Zaïd, que saludava els periodistes i no parava de somriure.

Famílies separades

La breu escala a Barcelona va durar tan sols mitja hora. Amb Mohsen i el petit Zaïd hi anava el fill gran, de 18 anys, que havia aconseguit arribar a Europa abans que el progenitor. Tots tres es van retrobar a París i junts van viatjar en el tren de gran velocitat fins a Madrid. La mare i tres fills més continuen a Turquia, on es van instal·lar fa dos anys.

La separació de les famílies és el pa de cada dia entre els refugiats. “A l’Ossama només li interessa poder reagrupar la seva família, saber que la dona i els nens estan bé”, explicava el Mohamed, un jove estudiant de Cenafe que ajuda a traduir les poques paraules que el cansament i l’emoció deixen dir al sirià. El contracte laboral pot agilitzar el procés però segurament sense la celeritat desitjada.

A Getafe la família viurà en un pis que pagarà Cenafe. L’alcaldessa de la ciutat, Sara Hernández, va rebre passada la mitjanit els tres sirians a l’estació d’Atocha i ja ha anunciat que els donarà “l’acollida i l’atenció necessària”. Els Mohsen han passat en tan sols una setmana de ser un número en les controvertides quotes de refugiats que la UE rebutja a ser uns involuntaris personatges mediàtics. Tot per un cop de peu i un cop de sort.