Holanda és declarada responsable de la deportació i mort de 300 musulmans
Els 'cascos blaus' neerlandesos eren responsables de protegir Srebrenica el juliol de 1995
La HayaUn tribunal de l'Haia va considerar avui a l'Estat holandès responsable de la deportació i mort de 300 musulmans homes, que al juliol de 1995 es trobaven en una zona de Srebrenica protegida per 'cascos blaus' neerlandesos, però va desestimar la responsabilitat del país per la caiguda d'aquest enclavament.
Els jutges van emetre avui la sentència a la demanda presentada el passat mes d'abril per la Fundació Mares de Srebrenica contra l'Estat holandès per la seva presumpta responsabilitat en el genocidi d'uns 7.000 musulmans, que va tenir lloc a Bòsnia el 1995.
La fundació, que representa uns 6.000 familiars dels morts en el llavors enclavament de Srebrenica, mantenen que l'Estat holandès no va saber defensar els musulmans.
L'Estat holandès és "responsable del dany patit pels familiars d'uns 300 homes que al migdia del 13 de juliol de 1995 van ser evacuats per forces serbobosnianes de l'enclavament (...), el que va derivar en la mort de la majoria d'ells", assenyala el comunicat del jutjat.
Els jutges van estimar que els 'cascos blaus' holandesos haurien d'haver "tingut seriosament en compte la possibilitat que aquests homes trobessin la mort en un genocidi i que haurien sobreviscut si els haguessin mantingut en l'enclavament", indica la sentència.
"El destacament holandès va actuar incorrectament en col·laborar en la deportació d'aquests homes", afegeix, alhora que assenyalen que l'expulsió dels musulmans de l'enclavament va acabar en mort.
Les mares apel·laran perquè se'ls responsabilitzi de tota la massacre
La decisió desestima la responsabilitat de l'Estat holandès en la totalitat de la massacre, i per això els advocats de les "Mares de Srebrenica" ja han anunciat a través de la televisió holandesa, ENS, que apel·laran la sentència.
La caiguda de l'enclavament va començar l'11 de juliol de 1995 i es va perllongar diversos dies, de manera que els jutges van estimar que en el migdia del 13 de juliol hi havia ja "prou seguretat" per saber que mantenir els musulmans a Srebrenica els salvaria la vida.
La fundació, que representa uns 6.000 familiars dels morts en el llavors enclavament de Srebrenica, manté que l'Estat holandès no va saber defensar els musulmans.
Srebrenica estava protegida el 1995 per "cascos blaus" holandesos, el quals estaven desplaçats a aquest enclavament sota el paraigua de Nacions Unides i en el context de la guerra de Bòsnia (1992-95).
Les tropes del general serbobosnià Ratko Mladic -en l'actualitat jutjat pel Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia (TPII), amb seu a l'Haia- van entrar al juliol de 1995 en l'enclavament de l'ONU.
Després separar les dones dels homes, van conduir a aquests, incloent nens i ancians, a un viatge sense retorn que s'ha convertit en la major massacre europea des de la Segona Guerra Mundial.
Les "mares de Srebrenica" ja van iniciar el 2007 un altre llarg procés judicial, en aquesta ocasió contra l'ONU, que va finalitzar en favor de l'organització internacional.
Al setembre de 2013, el Tribunal Suprem va reconèixer la responsabilitat de l'Estat neerlandès en la massacre, en una demanda interposada pel traductor de l'ONU Hassan Nuhanovic, que va perdre al seu germà i al seu pare a Srebrenica, i pels familiars de l'electricista Rizo Mustafic, que era un empleat regular a la base.
