Grècia: bancs tancats i ‘corralito’

AtenesEls bancs no obriran avui a Grècia, com tampoc ho farà la borsa, i, finalment, s’imposarà el temut control de capitals que durant setmanes ha estat fent ombra a les negociacions infructuoses entre Grècia i els socis: 60 euros al dia. Ho va anunciar ahir el primer ministre grec, Alexis Tsipras, en un discurs televisat. S’esperava que donés detalls sobre la informació que s’havia escolat de la reunió a la tarda entre el ministre de Finances, Iannis Varufakis, i alts càrrecs de les entitats bancàries gregues. Tsipras, però, va optar per seguir un camí molt més polític que pràctic, i va acusar l’Eurogrup d’“avergonyir” Europa.

El líder de Syriza va assegurar que el Banc Central de Grècia s’ha vist obligat a aplicar el control de capitals per culpa de la decisió que havien pres els ministres de l’eurozona dissabte a Brussel·les. Es referia al rebuig a prorrogar el programa de rescat fins diumenge, quan els grecs votaran en un referèndum a favor o en contra de les condicions dels creditors. I va anunciar, a més, que ha tornat a sol·licitar la pròrroga directament al president del Consell Europeu i als caps d’estat. “Ells són els que poden tombar la decisió de l’Eurogrup i permetre al Banc Central Europeu que segueixi donant suport a la banca grega”.

A més, Tsipras va voler enviar un missatge tranquil·litzador: va afirmar que els dipòsits estan assegurats i que el govern pagarà a finals de mes els salaris i les pensions, tal com estava previst. Els grecs, però, no ho veuen tan clar, com tornaven a demostrar ahir les llargues cues davant dels caixers, alguns dels quals ja s’havien quedat sense diners. De tant en tant al costat de les cues hi havia qui retreia que s’estigués buidant la caixa.

Una estona abans Varufakis havia assegurat en una declaració breu que faria tot el possible per evitar problemes en la vida quotidiana dels ciutadans de Grècia. El governador del banc central del país, Iannis Sturnaras, també havia dit que es faria tot el que calgués per garantir l’estabilitat financera en aquestes “condicions difícils”. L’advertència era clara: contenia la voluntat de vendre que el control de capitals és absolutament inevitable.

Injecció insuficient del BCE

Tot va començar ahir, després de la decisió presa a Frankfurt pel Banc Central Europeu de seguir injectant liquiditat a la banca grega però sense elevar-li la quantitat màxima de préstecs que pot demanar. Actualment, aquesta xifra està fixada en uns 90.000 milions d’euros, insuficient a causa de la situació extraordinària que està vivint el país, amb una fuga de capitals que s’accentua dia a dia.

En el seu discurs Tsipras va insistir que tots aquests escenaris tenen a veure amb unes decisions que no es prenen a Grècia i que estan encaminades a un únic objectiu: fer “xantatge” al poble perquè accepti les exigències dels creditors. A la vegada, però, va augurar que tot això només aconseguirà que els grecs votin diumenge massivament contra les mesures imposades per les institucions (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional).

La cèntrica plaça Sintagma d’Atenes acollia ahir una nova manifestació contra l’austeritat. I és que, de bon matí, els diaris mostraven que ja ha començat la campanya. La capçalera sensacionalista i antigovernamental Protothema titulava: “El poble respon «euro» i «no al dracma». Sí a un acord amb Europa”. En canvi, Avgi, el diari de Syriza, obria amb un “no” immens als xantatges i ultimàtums.

Vuit dies sense poder treure (gaires) diners del banc

El control de capitals

Més de 80.000 milions d’euros han volat de Grècia des del 2010, quan va esclatar la crisi de l’euro. Amb el control de capitals establert ahir es vol limitar aquesta fuga d’efectiu que amenaça de descapitalitzar els bancs grecs. Els grecs podran disposar des d’avui de 60 euros al dia en efectiu i s’han limitat també les transferències a l’estranger.

Els antecedents de ‘corralito’

El terme corralito va ser encunyat a l’Argentina del 2001 quan el govern del president Fernando de la Rúa es va veure obligat a limitar la disposició d’efectiu a 250 pesos/dòlars per persona i dia, durant un any i mig. El 2008 el col·lapse del sistema financer d’Islàndia va obligar també al tancament i la posterior nacionalització dels principals bancs. El 2013 la crisi financera de Xipre va forçar el tancament dels bancs i la limitació de les operacions primer a 260 euros per persona i dia i després a 100 euros. Va ser el primer cas de controls de capitals dins l’eurozona.

Els bancs i la borsa, tancats

Com a mesura d’acompanyament al control de capitals, les entitats bancàries i la borsa de Grècia estaran tancades fins al dia 7 de juliol. Això és dos dies després del referèndum sobre l’acord amb els creditors previst per diumenge, per evitar que la incertesa, de la campanya i el resultat, pugui tenir efectes negatius i situï els mercats en números vermells.

El consell per als turistes

Els governs alemany i britànic van emetre ahir notes d’informació als viatgers que es dirigeixin cap a Grècia perquè s’emportin “una quantitat suficient d’efectiu”. “Hi ha la possibilitat que els serveis bancaris a Grècia, incloent-hi les targetes de crèdit i les disposicions als caixers automàtics, puguin estar limitats sense avís previ”, va alertar el Foreign Office.