El Parlament de Crimea proposa un referèndum per ampliar l'autonomia de la península ucraïnesa
La tensió entre partidaris de Moscou i de Kíev ha escalat les últimes hores, després que un grup armat pro rus hagi pres aquesta matinada les seus del Parlament i del govern autonòmic
KíevLa Rada Suprema (Parlament) de Crimea, la república autonòmica del sud d'Ucraïna –de majoria russa–, ha proposat aquest dijous celebrar un referèndum per ampliar l'autonomia de la península, després dels disturbis que van esclatar ahir a la capital, Simferopol.
"Estem convençuts que només un referèndum per a la modificació de l'estatut d'autonomia i l'ampliació de les seves prerrogatives permetrà als ciutadans de Crimea determinar per ells mateixos, sense pressions exteriors, el futur de la seva autonomia", assenyala la declaració de la Presidència del Parlament.
El legislatiu subratlla que "Ucraïna està desembocant en el caos, l'anarquia i la catàstrofe econòmica", de manera que no li queda més remei que "assumir tota la responsabilitat sobre el destí de Crimea".
"La Presidència del Parlament considera que l'única possible sortida a l'actual situació és l'aplicació dels principis de democràcia directa", destaca el text.
La declaració crida tots els partits polítics de Crimea a "deixar de banda les ambicions personals" i a "donar suport a la presa de decisions vitals" per als habitants de la península.
"Crimeans, com a resultat d'una presa anticonstitucional de poder a Ucraïna per part d'uns nacionalistes radicals amb el suport de grups armats, la pau i la tranquil·litat a Crimea estan sota amenaça", destaca la declaració.
Un grup pro rus pren les seus del Parlament i el govern
Aquesta matinada, un grup armat pro rus ha pres les seus del Parlament i del govern a Simferopol, capital de Crimea, que ha estat escenari durant els últims dies de manifestacions pro russes i pro ucraïneses.
Segons la premsa, els ocupants són militants de l'anomenada Autodefensa de la Població de Crimea, de parla russa, entre els quals hi hauria exmilitars i antics agents dels serveis secrets.
Seguidament, el ministre de l'Interior en funcions d'Ucraïna, Arsen Avákov, ha ordenat posar en estat d'alerta la policia i les tropes dependents de la seva cartera que es troben a Crimea.
El Parlament va ajornar ahir la sessió per decidir si acata les decisions de les noves autoritats de Kíev després que esclatessin enfrontaments davant de l'edifici entre la majoria russa i la minoria tàtara de Crimea.
Els russos, que són majoria a Crimea, acusen les noves autoritats de Kíev d'usurpar el poder –amb la deposició del president Víktor Ianukóvitx– i de voler imposar-los la cultura ucraïnesa.
Mentrestant, els tàtars defensen la unitat i la integritat territorial d'Ucraïna i s'oposen a la celebració d'un referèndum separatista.
La península de Crimea, banyada pel mar Negre, compta amb uns dos milions d'habitants, dels quals gairebé un 60% són russos, un 25% ucraïnesos i un 12% tàtars.
