Avança a Itàlia el projecte per agilitzar les lleis i debilitar les regions
Renzi aprova al Parlament la segona reforma constitucional tot i el divorci amb Berlusconi
RomaLa transformació de la política italiana en un sistema de decisió més àgil i amb un pes reformulat de les regions està en procés, malgrat les protestes i les dificultats. El primer ministre, Matteo Renzi, va aconseguir ahir que la Cambra de Diputats li aprovés un segon projecte de reforma constitucional, el seu particular “nou federalisme”, malgrat els entrebancs dels principals líders de l’oposició, i ara les mirades es concentren en el que pot passar al Senat.
A Itàlia les lleis s’encallen durant anys a causa del sistema de bicameralisme perfecte, en què la Cambra de Diputats i el Senat tenen pràcticament el mateix poder. Per això, canviar la Constitució, on cal una majoria parlamentària de dos terços, és complex. A la Cambra, la formació de Renzi, el Partit Democràtic (PD), té majoria absoluta. Al Senat està en minoria i li calen vots dels partits menors, així com alguns dels dos principals partits de l’oposició, el de Berlusconi (Força Itàlia) o el de Beppe Grillo (Moviment 5 Estrelles).
La clau de l’èxit és en la capacitat de Renzi de dividir l’oposició, mentre mira de mantenir unit el seu revoltat partit. La votació d’ahir -357 vots a favor, 125 en contra i 7 abstencions- va donar esperances, tot i que molt moderades, al govern.
Crítiques de Beppe Grillo
Els diputats del Moviment 5 Estrelles van sortir de l’hemicicle amb acusacions a Renzi d’utilitzar “mètodes feixistes” en la reforma constitucional. Però aquest moviment està en principi de descomposició a causa del que alguns veuen, precisament, com mètodes feixistes a l’interior del propi partit, i cada dos per tres hi ha defeccions de parlamentaris farts del bloqueig de Beppe Grillo a qualsevol intent de pacte a les institucions.
A Força Itàlia també hi ha parlamentaris cansats d’haver d’orientar el seu vot en una reforma tan decisiva com aquesta seguint el bon o mal humor del seu líder, l’ex primer ministre Silvio Berlusconi.
El partit va votar a favor del primer text de canvis constitucionals, però ara el líder ha donat ordres de votar en contra del segon esborrany. No tant per les esmenes introduïdes al text com per prendre represàlia contra Renzi per haver aconseguit escollir com a cap d’estat Sergio Mattarella, a qui elCavaliere veu com un enemic personal. Berlusconi esperava que Renzi s’avingués a pactar qui havia d’ocupar la presidència de la República a canvi del suport de la dreta a la reforma constitucional.
Ahir el partit va votar quasi compacte en contra del text, però poc després 18 membres de Força Itàlia van advertir en una carta que estan farts del “dèficit democràtic” dins el partit.
Renzi davant la dissidència
Ara bé, Renzi també té divisions internes. Precisament també ell va tenir ahir 18 diputats rebels, que no es van limitar a protestar sinó que van actuar: 15 van decidir no anar a votar i 3 es van abstenir. La minoria dissident diu que, ara que Renzi i Berlusconi han partit peres, és el moment de canviar algunes lleis que havien pactat junts, com la reforma electoral.
En tot cas, si el primer ministre no aconsegueix obtenir la majoria necessària al Parlament, encara li queda un as a la màniga: la possibilitat de fer aprovar la llei en referèndum.
Aquesta reforma seria la primera de la Constitució des del 2001, i preveu fer marxa enrere, parcialment, en la delegació que es va fer llavors de noves competències a les regions italianes. Amb el projecte Renzi, l’estat recobraria les competències sobre energia, infraestructures estratègiques i grans xarxes de transport. A més, en àrees ara en mans de les regions, com l’atenció sanitària, la Cambra de Diputats podria legislar “quan ho requerís la tutela de la unitat jurídica o econòmica de la República, és a dir, la tutela de l’interès nacional”.
Més poder als diputats
La Cambra de diputats, que mantindria els 630 escons actuals, passaria a ser l’única assemblea legislativa i l’única capaç de tombar un govern. El Senat, que passaria de 315 a 100 escons, tindria poders limitats i passaria a convertir-se en la cambra de representació regional. Per a l’elecció del cap d’estat caldria més consens. Alhora, les províncies quedarien abolides.
L’absolució de Berlusconi pel cas Ruby, en l’aire
El Tribunal Suprem d’Itàlia es va reunir ahir per decidir si ratificava o no l’absolució de l’ex primer ministre italià Silvio Berlusconi per presumpte abús de poder i incitació a la prostitució de menors en el cas Ruby. Al tancament d’aquesta edició, però, encara no s’havia fet pública cap decisió.
Tot i això, la premsa recollia que l’ex primer ministre havia dit que estava “serè” i amb “la consciència tranquil·la”, segons Efe. La sentència d’absolució va ser dictada pel Tribunal d’Apel·lació de Milà el juliol de l’any passat, però la fiscalia la va recórrer al novembre. Berlusconi -que ja va complir un any de serveis socials per frau fiscal pel cas Mediaset- havia sigut condemnat a set anys de presó i a la inhabilitació perpètua pel Tribunal de Milà l’any 2013 pel cas Ruby.
Aquest tribunal el va considerar culpable de mantenir relacions sexuals amb la jove marroquina Karima El Mahroug, coneguda com a Ruby, quan aquesta era menor d’edat. Però Berlusconi va recórrer la sentència i va ser absolt al juliol pel Tribunal d’Apel·lació, que va determinar que no necessàriament sabia que la jove era menor d’edat.
La decisió va precipitar la dimissió del mateix president del tribunal, Enrico Tranfa, que va renunciar al càrrec en un gest de protesta sense precedents en la història judicial italiana per demostrar la seva disconformitat. Si ara el Suprem revoca l’absolució, s’iniciarà un nou procés en apel·lació.