Aquest és l'escenari que queda en l'estira-i-arronsa entre Grècia i la 'troica' després del no en el referèndum

AtenesAmb la victòria clara del no en el referèndum de Grècia, la primera pregunta és quin acord es firmarà amb les institucions, tenint en compte que el que hi havia sobre la taula era un allargament d'un programa de rescat que va expirar dimarts passat, quan Grècia va decidir, a més, no pagar 1.600 milions d'euros al Fons Monetari Internacional (FMI).

El menys probable és que, arribats en aquest punt, es torni a començar des de zero una negociació que ja s'ha fet eterna i ha desgastat totes les parts implicades.

Segurament, Tsipras buscarà obtenir llum verda per firmar immediatament l'últim document presentat per la delegació grega. La proposta cedia en gairebé totes les línies vermelles marcades pel partit, incloent-hi l'eliminació de les ajudes socials als pensionistes amb les rendes més baixes de cara al 2019. Tot i això, aconseguiria que s'aprovés sense problemes al Parlament. Un compromís sobre la reestructuració del deute –pactat en el rescat de l'any 2012– i un programa d'inversions –el famós pla Juncker d'inversions– servirien per vendre l'acord a casa. Sobretot perquè són part de les regles europees i no tenen res a veure amb el programa de Syriza.

Però aquest no és, ni de lluny, el principal dubte que desperta el no. Ho és la situació financera. El Banc Central Europeu (BCE) –que juntament amb la Comissió Europea i l'FMI són els creditors de l'estat grec– decidirà demà si ofereix o no altra vegada efectiu a la banca grega a través del fons d'emergència de liquiditat, un fons que va congelar la setmana passada, amb la qual cosa va forçar Atenes a aplicar el control de capitals.

Si no s'arriba a un acord amb els socis europeus aviat i l'entitat financera amb seu a Frankfurt decideix no tornar a obrir l'aixeta, el país podria quedar-se sense euros i es veuria obligat a imprimir la seva pròpia moneda.