El drama de conviure amb la tirania d'un Phelps llegendari

BarcelonaCada cop que salta a la piscina l'ovació a Michael Phelps fa trontollar el Centre Aquàtic de Rio de Janeiro. L'afició entén que sempre és històric veure'l competir, veure'l guanyar. Fins i tot els seus rivals l'admiren, com és el cas del britànic Dan Wallace, que li va fer una reverència abans de competir contra ell. És la rutina que ha acceptat com a normal la natació, agraïda a la llegenda del nord-americà. En la nit de dijous, el Tauró de Baltimore va seguir ampliant el seu palmarès de medalles, rècords i fites, en convertir-se en el primer nedador que guanya l'or en quatre Jocs seguits en la mateixa prova, la final dels 200 m estils. Mitja hora després de l'esforç, on va tornar a frustrar les aspiracions del seu amic i compatriota Ryan Lochte, es va poder classificar per a la final dels 100 m papallona –on aspira al mateix honor– contra alguns dels rivals més perillosos que ha tingut al llarg de la seva carrera, Laszlo Cseh –que va guanyar la sèrie però amb només una centèsima de diferència– i Chad Le Clos, segon millor temps dels finalistes –però només una dècima millor que Phelps, cansat.

El sud-africà, de fet, ha protagonitzat una de les imatges dels Jocs. I de la història de l'esport, potser, una de les que simbolitza millor el drama que és conviure amb la tirania de Phelps a l'aigua. Després de l'enèsima exhibició de Michael Phelps als 200 m papallona, una fotografia es va fer viral: apareixia el nord-americà, concentrat i focalitzat a seguir avançant i, a la seva dreta, un impotent i admirat Chad Le Clos observant la progressió del seu rival. "Els guanyadors se centren a guanyar; els perdedors se centren en el guanyador", va escriure Max Domi, un jugador canadenc d'hoquei gel, un més dels esportistes rendits als peus del millor nedador de la història.

Però el sud-africà, de 24 anys, pot presumir de ser un dels pocs que ha destronat Phelps, perquè el va derrotar a Londres 2012 als 200 m papallona, en uns últims deu metres al·lucinants. Le Clos es va inventar braçades per reduir la diferència que li portava el nord-americà, confiat en la victòria, i que va ser sorprès per centèsimes.

I és dels pocs, perquè Phelps, al llarg de la seva carrera, ha anat deixant víctimes i víctimes darrere seu. Especialista rere especialista, pràcticament cap ha pogut batre el nedador total. És la conseqüència d'una tirania que ja acumula 26 medalles olímpiques des del 2004, 22, d'or. La matinada de dijous, Phelps va tornar a brillar als 200 m estils (1:54.66), on es va imposar amb una superioritat, com sempre, insultant. Molt per darrere d'ell va quedar Ryan Lochte, que només va poder ser cinquè, molt lluny del podi. Contemporani de Phelps (té 32 anys), mai ha pogut fer res contra ell, especialment en aquesta prova. Però també va marxar frustrat als 400 m, a Pequín 2008, tot i que es va poder refer a Londres 2012, amb l'or, el primer de la seva carrera.

Com Lochte i Le Clos, Laszlo Cseh és l'altre nom que sempre hi surt perdent quan ha de nedar una prova al costat de Michael Phelps. En aquests Jocs de Rio, l'hongarès ja va veure com fins i tot se li escapava el podi als 200 m papallona, on va guanyar el nord-americà, i aquesta matinada s'ha hagut de conformar a tocar la paret una centèsima abans, fins i tot contra un Phelps esgotat per la final d'estils que havia nedat mitja hora abans. Un triomf simbòlic, un cop de realitat.