40 anys del diari ‘El País’ en 40 flaixos
FRAGA
Qui va ser ministre d’Informació va ser un dels primers accionistes: tenia només 2 dels 400 títols inicials, però una gran influència al diari, per la seva posició política. Pretenia tenir un mitjà a favor, que l’ajudés a encapçalar la Transició.
BATEIG
El nom El País s’inscriu l’1 d’agost del 1971, cinc anys abans que aparegués el diari. S’hi va arribar després que José Ortega Spottorno -un dels fundadors, fill d’Ortega y Gasset- considerés El Sol i El Imparcial, rotatius desapareguts que havien estat vinculats a la seva família, però els tenia registrats Emilio Romero.
BLOQUEIG
El president del govern franquista Arias Navarro va enviar Fraga d’ambaixador al Regne Unit, per desmuntar l’operació de fer sortir El País. Qui havia de ser director del rotatiu, Carlos Mendo, va marxar amb Fraga.
DIRECTOR
Un cop Mendo es va desvincular del projecte, se li va proposar a Miguel Delibes d’encapçalar la redacció. Va dir que no. L’escollit va ser Juan Luis Cebrián, que havia sigut director d’informatius de TVE.
DEBUT
El primer número apareix el 4 de maig del 1976. Costava 10 pessetes. El titular amb què s’obria el diari era també una declaració d’intencions: “El reconeixement dels partits polítics, condició essencial per a la integració a Europa”.
PUBLICITAT
L’anunci de portada: “Mantingui la seva piscina perfectament amb les pastilles HTH”. El de la contraportada: “Acabi amb la seva calvície en només tres hores”. Les grans marques no hi van apostar al principi.
PRESTIGI
Va ser el primer diari espanyol a dotar-se d’un llibre d’estil i publicar-lo. I d’un estatut de redacció. També el primer a incloure la figura d’un defensor del lector.
TENSIONS
La primera guerra d’accionistes va enfrontar partidaris de Fraga amb els de José María de Areilza, el ministre d’Exteriors (que apareixia en portada el primer número). La batalla la van guanyar els segons.
VÍCTIMES
El mateix dia que s’aprovava la Constitució, el 30 d’octubre del 1978, el diari rebia una bomba que acabava amb la vida del conserge Andrés Fraguas, de 19 anys, i deixava molt malferit Juan Antonio Sampedro. A diferència del que havia passat amb la bomba d’ El Papus, es va decidir no fer vaga per demostrar que el terrorisme de dretes no faria callar els mitjans demòcrates.
PRESSIONS
Cebrián va ser processat en quatre ocasions sota el govern Suárez. En un dels casos, per un article sobre anticonceptius que, segons el fiscal, “enumerava amb tot luxe de detalls els diferents modes d’evitar la procreació”. En un cas va ser condemnat a tres mesos d’arrest major, una pena que va ser suspesa però que li va generar antecedents policials.
23-F
El diari va treure una edició especial aquella nit, titulada “El País, con la Constitución ”, que el va situar com a referent democràtic en el paisatge mediàtic de l’època. Cebrián va proposar a Pedro J. Ramírez, aleshores director de Diario 16, treure una edició conjunta o coordinada. El periodista va declinar l’oferta, argüint qüestions tècniques. Cebrián ha atribuït aquella decisió a la por.
SOTABRAÇ
Molt aviat qualla la imatge que dur El País sota el braç és motiu de distinció i modernitat. Serà Francisco Umbral qui ho escrigui més sonorament quan, al mateix diari, en parla en termes de “ sobaco ilustrado ”, l’any 1986.
LÍDER
El diari va col·locar 146.318 exemplars de mitjana entre el juliol del 1978 i el juny del 1979: era el primer curs que venia més que cap altre rotatiu de Madrid. Això sí, La Vanguardia el superava, amb 186.173, concentrats a Catalunya. El sorpasso va arribar l’any següent.
OTAN
La proximitat amb el PSOE va quedar palesa durant la campanya del referèndum de l’OTAN. Tant el diari com el partit van expressar primer la voluntat de sortir de l’organització atlàntica. Però, quan el PSOE ja va ser al poder, tots dos van reconduir en paral·lel la postura i van demanar-ne la integració.
POLANCO
Poc després de la victòria del PSOE, l’accionista Antonio García Trevijano s’adona que ha fracassat en la seva operació per controlar El País. En marxarà amb una notable plusvàlua, la potestat de poder seguir publicant articles i el compromís que el diari cobrirà les activitats hípiques del seu fill. Després d’aquelles batusses empresarials, Polanco s’establirà com l’home fort indiscutible del grup.
MALNOM
Els enemics de Polanco van fer córrer el malnom de Jesús del Gran Poder a totes les columnes que van poder, per l’acumulació d’empreses líders del seu sector: El País, la SER, Santillana, Alfaguara... Però el nom no el va encunyar un articulista hostil, sinó el pare Martín Patino, amic seu i que l’hi deia afectuosament.
CATALÀ
L’edició catalana va debutar el 6 d’octubre del 1982, pescant periodistes fonamentalment d’ El Periódico, començant pel director Antonio Franco. Des del principi incloïa el Quadern, amb continguts en català, molt abans que El Periódico o La Vanguardia incorporessin aquesta llengua amb regularitat.
INNOCENTADES
Haver-se menjat dues notícies falses el Dia dels Innocents (i de l’April Fool’s saxó) va fer que Cebrián prohibís, sota pena d’acomiadament, publicar innocentades al diari, segons explicava l’any 1998 Eduardo Haro Tecglen en una columna.
BOXA
El diari va decidir, ja des dels inicis, no informar sobre boxa i fer-ne excepció només quan es mostrés la part sòrdida d’aquest esport. Lectors i intel·lectuals van retreure-li que no tingués problema a parlar de toros. I quan, anys després, Canal+ -també de Prisa- emetia boxa, es va considerar que era una decisió, com a mínim, incoherent.
ENEMISTAT
Un reportatge de l’any 1985 sobre els deutes de la premsa va fer reaccionar iradament els diaris al·ludits, que consideraven El País superb. Irònicament, Prisa acabaria convertida en el grup mediàtic més endeutat de la història d’Espanya.
ESCOLA
El mitjà va fer escola metafòricament i literalment: va fundar un curs de periodisme a Madrid, el 1987, que va tenir un gran prestigi durant molts anys i servia de planter al rotatiu.
DISCRETS
Els successors de Cebrián -Joaquín Estefanía, Jesús Ceberio, Javier Moreno, Antonio Caño- han mantingut un estil menys personalista que el del fundador. De fet, només Cebrián va tenir l’honor de fer figurar el seu nom permanentment en portada, sota la capçalera.
EMPRESA
Polanco, comentant l’èxit dels primers anys de Prisa: “Si dic que l’èxit es deu més a una bona gestió empresarial que periodística, com que l’empresari sóc jo, quedaré fatal”.
CULTURA
El diari va articular un sistema cultural ple, gràcies a les seves participacions en el món editorial i cinematogràfic. Això li va reportar, però, crítiques per promocionar preferentment els seus autors.
PUJOL
Un accionista no gaire conegut de Prisa va ser Jordi Pujol, que considerava El País el seu principal enemic mediàtic per com l’havia collat amb el cas Banca Catalana als anys 80. El rebuig era tan fort que, segons explicaria el seu cap de premsa, evitava tocar el diari amb les mans. Ara bé, va conservar les accions fins passat el 1992.
AZNAR
Amb l’aznarisme, van tornar les trifulgues polítiques i judicials contra el diari i el seu grup. El fet d’haver invertit les fiances que deixaven els clients de Canal+ pels seus descodificadors va generar una persecució judicial que va estar a punt de dur la cúpula de l’editora a la presó. El jutge Javier Gómez de Liaño va acabar condemnat per prevaricació i inhabilitat per aquest cas.
RIVAL
El País no va tenir rival fins al 1996, quan es va muntar El Mundo, sota la batuta de Pedro J. Ramírez, que sovint va entrar en el cos a cos amb el seu contrincant. Però el seu model de diari modern i d’autor no va arrabassar-li mai el lideratge, que manté avui dia, 36 anys després d’aconseguir-lo.
EXPANSIÓ
L’any 2013 va llançar una edició en portuguès, per al mercat del Brasil: era la primera que apareixia en un altre idioma.
COLOR
El diari es va resistir a incorporar el color a les seves portades fins a l’octubre del 2007, en línia amb el rigor i sobrietat que han definit el seu disseny. Aquesta reticència pel cromatisme també es deixa veure en el fet que el dominical rebia el malnom d’El Colorines a la redacció.
DEUTE
El deute de Prisa s’enfila fins als 5.000 milions d’euros, a conseqüència d’una política inversora malaguanyada amb la crisi del 2008. Això obliga a vendre actius rellevants i permetre l’entrada de bancs com l’HSBC, el Santander i CaixaBank, i fons d’inversió. La dependència de la banca li ha merescut crítiques, entre altres mitjans, al New York Times.
BORSA
El 5 de març del 2009, les accions de Prisa baixen per primer cop de la barrera psicològica d’un euro. Just cinc anys enrere en valien 427. Cebrián, però, s’ha mantingut com un dels executius més ben pagats, amb exercicis en què ha percebut més de 8 milions d’euros. Ell defensa haver salvat el grup aportant nous inversors un cop va morir Polanco.
ZAPATERO
El retorn d’un socialista a la Moncloa no va suposar l’avantatge que el diari esperava. José Luis Rodríguez Zapatero va preferir un aliat mediàtic menys hereu del felipisme (i no tan poderós). L’atorgament d’una llicència de televisió a La Sexta s’explica per aquesta estratègia.
DESENCANT
El poeta Jorge Riechmann va deixar palès el desencant de la generació nascuda sota l’ombra del diari al llibre El día que dejé de leer ‘El País’.
11-M
El diari va treure una edició especial per l’11-M amb el títol “Matança d’ETA a Madrid”: Aznar havia trucat als directors de diari per fer córrer aquesta versió i el director, Jesús Ceberio, va admetre “un error d’apreciació”. Després, però, va fiscalitzar molt de prop l’intent del PP de mantenir dubtes sobre l’autoria de l’atemptat, al contrari que El Mundo.
CREDIBILITAT
Un dels cops més durs per a la credibilitat del diari va ser la portada que, amb el títol “El secret de la malaltia de Chávez”, el mostrava presumptament intubat en un hospital. Amb la primera edició del diari al carrer, es va descobrir que es tractava d’un pacient que només s’hi assemblava. Es va retirar l’exemplar.
ACCENT
Quan es va crear El País, la capçalera no duia l’accent preceptiu a la i majúscula. No era una qüestió estètica: les màquines de fotocomposició que havien comprat als EUA no tenien majúscules accentuades i aleshores era comú, a Espanya, no posar-n’hi. De fet, El País va ser el primer que va posar accents a les majúscules, el 1983. Però l’accent a la capçalera no hi arribaria fins al 2001.
WIKILEAKS
El rotatiu va ser un dels cinc grans diaris del món que Julian Assange va escollir per amplificar les seves filtracions. El País aconseguia així mostrar-se com un diari adaptat al periodisme dels nous temps.
VAGA
La redacció va secundar una vaga de tres dies l’any 2012 per protestar per un ERO que va afectar 129 treballadors. La direcció va prendre una mesura polèmica: publicar al diari que el salari mitjà a la redacció era de 88.000 euros anuals.
ADÉUS
Maruja Torres i Enric González són dues de les firmes d’El País que han marxat en els últims anys fent saber la seva disconformitat amb la marxa del rotatiu. Van ser símbol de la fractura entre redacció i empresa.
DIGITAL
El 3 de març del 2013 Antonio Caño anuncia a la redacció que el diari es transformarà en un mitjà “eminentment digital”, tot i que es compromet a mantenir l’edició en paper “el temps que sigui possible”. El País va ser el segon diari d’Espanya a tenir web, el maig del 1996, després de l’ Avui.
