Qui hi ha al darrere del manifest unionista d'intel·lectuals d'esquerra
BarcelonaManifest anti 1-O publicat com a doble pàgina de publicitat a 'El País'. La notícia del diari que n'informa cita amb nom i cognom 18 signants del manifest. Però cap dels 18 –zero, 'zilch'– baixa dels 55 anys. Dia a dia, va quedant clar que la independència de Catalunya no és qüestió d'esquerres contra burgesos, com assegura el marc mental que alguns volen imposar, sinó que és, al cap del carrer, un xoc generacional. El món que agonitza i el que vol irrompre. ¿'Hijos del rock'n'roll', benvolgut Miguel Ríos, o simplement de la Transi?
La peça, per cert, inclou la declaració d'una dinovena persona, Nuria Suárez, a qui identifiquen com a portaveu de l'associació Recortes Cero, que apareix com a impulsora de la publicitat, costejada –hola, fiscalia– pels firmants. El seu nom potser no els sona, però Suárez va ser tota una candidata a la presidència de la Generalitat el 2012. Va treure 2.582 pírrics vots sota les sigles UCE, que volen dir Unificación Comunista de España. Compte a no deixar-se confondre pel nom del partit: unes quantes pàgines de moviments alternatius d'esquerra qualifiquen la UCE de neofeixistes o directament d'esguerro del ministeri de l'Interior. I que demanessin el vot per Rosa Díez o es manifestin al costat de Vox posa al descobert el garbuix ideològic del moviment. Però el més inquietant és aquest retall del 2008 del diari alacantí 'La Información': "Unes 15.000 persones estan en contacte amb les 20 sectes que operen a la província". Entre les que llistava hi havia l'ínclita Unificación Comunista de España, i atribuïa la seva inclusió a Atención e Investigación de Socioadicciones (AIS), una entitat sense ànim de lucre però patrocinada pel ministeri de Treball i Assumptes Socials, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona. (Més informació en aquest article d''El Temps'.)
Ho dic per contextualitzar l'aparició del manifest en un diari que permanentment tracta els sobiranistes d'abduïts.
