Sé escriure en romanès, i jo sense saber-ho
Fa unes setmanes, Google va incorporar a la seva aplicació de mòbil dues novetats espectaculars. Una és la traducció en temps real del text que apareix en una imatge: pots enfocar amb la càmera del telèfon un rètol del carrer o el menú d’un restaurant, escrits en un idioma que no entens, i els veus traduïts a l’instant amb prou encert per no haver de triar plat a cegues. L’altra novetat és la traducció consecutiva de converses de veu: si deixes el telèfon encès entre els dos interlocutors, l’aplicació escolta el que diu cadascun i ho repeteix traduït a la llengua de l’altre, també amb resultats força acceptables. Fins i tot en català. Microsoft porta uns mesos provant una funció semblant en el seu servei Skype de telefonia per internet. Un angloparlant i un hispanoparlant poden conversar tal com ho fan Mariano Rajoy i Barack Obama, fent servir un intèrpret, però en aquest cas no humà sinó digital: el servei Bing.
Si els serveis citats funcionen prou bé és, però, gràcies a un detall gens menor: per fer-los servir cal acotar abans el camp, indicant quins són els dos idiomes que intervenen en la traducció. Una de les coses que encara els costa a les màquines es identificar en quin idioma parla o escriu algú. Podeu comprovar-ho activant al vostre perfil de Twitter la traducció automàtica del text dels tuits que llegiu. Probablement detectarà correctament els escrits en anglès o en espanyol i us presentarà la traducció a sota de l’original. En canvi, els tuits en català no tenen la mateixa sort: la nostra llengua no figura entre les 40 que el traductor -Bing, el mateix que el de Skype- reconeix, i els intents d’identificar-la són delirants: fins ara m’ha volgut convèncer que tuits d’usuaris d’aquí estaven escrits en portuguès, danès i romanès, entre d’altres. Twitter ja havia ofert aquesta funció, però va desactivar-la fa uns mesos pels problemes de qualitat. Quan fa uns dies la va recuperar esperàvem que els hauria resolt. Potser ho ha fet, però no per a nosaltres.
