Pau Casals tornarà a tocar a Prada de Conflent
TV3, Minoria Absoluta i Euskal Telebista roden un telefilm sobre el músic, interpretat per Joan Pera
BarcelonaEl 1946, decepcionat i desanimat per l’actitud dels diferents governs estrangers davant el règim franquista, Pau Casals va prendre una decisió: no tornaria a tocar en públic fins que les democràcies no canviessin el seu comportament respecte a Espanya. Exiliat a Prada de Conflent i considerat el millor músic viu del món, Casals va aparcar la seva trajectòria artística i es va centrar a ajudar les famílies republicanes que fugien de la dictadura. Aquest episodi de la vida del violoncel·lista exerceix de motor de la TV movie Pau Casals, que des de dilluns s’està rodant a Prada de Conflent. Produïda per TV3, Euskal Telebista, Minoria Absoluta i Slot Machine, la pel·lícula serà un biopic que explicarà les vivències de Casals des del 1939 fins al 1950.
Dirigit per Manuel Huerga i protagonitzat per l’actor Joan Pera, el telefilm mostrarà com el músic abandona Catalunya i decideix establir-se a França per donar suport als refugiats. “Tenia diners i moltes oportunitats, podria haver anat als Estats Units, però va decidir quedar-se al costat de les famílies republicanes”, explica el productor executiu de Minoria Absoluta, Paco Escribano, que destaca que Casals “va posar per davant del seu talent musical el compromís per la llibertat, la seva gent i la pau”. Els guionistes Jordi Vallejo i Maria Jaén s’han encarregat d’escriure el biopic, que combinarà realitat i ficció i procurarà ser, segons Escribano, “el màxim fidel possible i no alterar l’essència de la història”. Per aconseguir-ho, els guionistes han seguit un procés de documentació en què han comptat amb l’ajuda de la Fundació Pau Casals.
La part de ficció del film anirà lligada a la relació entre Pau Casals i el Pierre, un dels seus alumnes de violoncel, que encarna Nao Albet. Aquest jove se sentirà especialment afectat pel fet que el seu mestre decideixi no tocar més en públic com a forma de protesta. Per convèncer Casals que reprengui la carrera artística, el noi li insistirà que un concert seu pot tenir ressò i servir per cridar l’atenció sobre les injustícies del seu país. El Pierre mourà tots els fils que calgui, parlarà amb l’entorn pròxim de Casals i es posarà en contacte amb diverses associacions per aconseguir el seu objectiu.“La pel·lícula relata com la gent pròxima a Casals el fa canviar d’idea sense que hagi de deixar enrere la seva ideologia”, apunta Escribano. Seguint els fets històrics, el periple del jove acaba bé: el 1958 Pau Casals va accedir a fer un concert a la seu de les Nacions Unides de Nova York.
A banda de Joan Pera i Nao Albet, el telefilm també comptarà amb la participació de Marc Cartes, que interpretarà el viol·loncelista Alexander Schneider; Josean Bengoetxea, que es posarà a la pell d’un refugiat basc, i David Bagés, que serà Enric Casals, el germà del músic. El repartiment de la ficció es completa amb Carme Sansa, Albert Pérez i Manel Dueso.
Tota la música diegètica de la pel·lícula, és a dir, la que escoltaran els personatges durant la ficció, seran peces interpretades pel mateix Pau Casals. Ara bé, més enllà de la trajectòria interrompuda de l’artista, el telefilm vol plasmar “la dimensió extraordinària del personatge” i “ensenyar qui era com a músic i com a persona després de la Guerra Civil”, assenyala Escribano.
D’aquí unes setmanes, el rodatge de Pau Casals es traslladarà al Vendrell, on acabarà les gravacions el 21 de novembre. El telefilm, que durarà entre 90 i 120 minuts, encara no té data d’estrena.
Les altres ‘TV movies’ de TV3 pendents d’estrena
Ebre, del bressol a la batalla
Ambientada al 1938, explica la batalla més sagnant de la Guerra Civil. Oriol Pla, Àlex Monner i Roser Tapias protagonitzen el film, que se centra en els nois enviats a la batalla.
Res no tornarà a ser com abans
Basada en el muntatge teatral homònim de Carol López, la pel·lícula explica la relació de dues parelles de més de 40 anys que no s’adonen que l’amor s’ha anat refredant.
La llum d’Elna
El film ret homenatge a Elisabeth Eidenbenz, una heroïna pacifista que va fundar la Maternitat d’Elna. La llum d’Elna relata la posada en marxa de la Maternitat, que va acollir centenars de dones i va salvar 597 nadons de la mort.
