Història d'un fotomuntatge que vam preferir no publicar
BarcelonaMentre concebíem el dossier sobre postveritat que obre el diari d'aquest diumenge, vam debatre la possibilitat de posar en portada un fotomuntatge escandalosament fals, per denunciar la proliferació de mentides manifestes que circulen amb tota impunitat per determinats mitjans. Havíem vist les magnífiques fotografies falsejades de Joan Fontcuberta i ens semblava que, atès el tema del dossier, podíem fer-ne una versió actualitzada.
El primer requisit era obvi: havia de ser una fotografia impossible, que fos evident el seu caràcter manipulat. Com que el dossier anava sobre la dificultat de tenir certeses informatives, el diari no es podia permetre alimentar la confusió amb una imatge que generés dubtes. A partir d'aquí, en plena pluja d'idees, en va sortir una –entre moltes– de crear una encaixada de mans fictícia entre Puigdemont i Hitler, com a manera de denunciar la manipulació informativa de la caverna, que tantes vegades assimila el catalanisme amb el totalitarisme nazi. Però de seguida hi vam veure inconvenients, esclar. Embrutar la portada de simbologia nazi, per exemple, encara que fos amb ànim irònic i de denúncia. I, sobretot, la temença que aquella fotografia, descontextualitzada de la portada, la podien fer circular indesitjables per alimentar justament la tesi que el muntatge groller pretenia desmuntar.
Finalment, un Trump amb nas de Pinotxo compleix magníficament la mateixa doble funció de ser una metàfora visual i una àncora amb l'actualitat. I és una fotografia a prova d'inassequibles a la ironia. Però volia mostrar-los aquest fugaç moment entre les bambolines del diari, perquè evidencia a la perfecció de què va això de la postveritat i l'apropiació dels missatges. I de com una imatge, sense context, pot acabar volent dir el contrari del seu sentit original.
