Gossos que volen i morts que tornen
La consultora The Wit presenta la seva tria dels formats televisius més innovadors de la temporada
BarcelonaSovint es diu que ja està tot inventat, però els creadors de formats televisius estan disposats a demostrar que això no és veritat i que la petita pantalla encara té molt camp per córrer i molts racons per explorar, malgrat que algunes vegades això suposi crear programes que, com a mínim aparentment, freguen el surrealisme. Com és habitual, la consultora The Wit ha aprofitat la cita del MipTV, el festival internacional de televisió que s’ha celebrat aquesta setmana a Canes, per presentar la seva selecció dels formats més innovadors de la temporada. Aquests són alguns dels més sorprenents.
Els animals, protagonistes
Gossos que aprenen a pilotar i persones que actuen com bèsties
La productora britànica Sky Vision ha creat Dogs might fly [Els gossos poden volar], un format que ja s’ha emès al Regne Unit a través de Sky 1 i que té com a objectiu ensinistrar gossos perquè puguin pilotar avions. Els protagonistes de l’espai són dotze gossos abandonats que després de ser rescatats de protectores d’animals se sotmeten a un procés d’entrenament amb proves que els permeten millorar aspectes com l’empatia, la memòria i la resolució de problemes. Els tres que se’n surten millor reben formació com a pilots, i finalment es posen als comandaments d’una avioneta i la fan volar acompanyats dels instructors.
Però la televisió no pretén només que els animals actuïn com persones, sinó també que les persones actuïn com animals. Així, la companyia japonesa Fuji Creative ha desenvolupat Answer like an animal, un concurs en què els participants han de superar diverses proves actuant com si fossin l’animal de què els han disfressat. I a Mygrations, de la nord-americana Fox, un grup de 20 persones reprodueixen, durant sis setmanes, la migració anual dels nyus a l’Àfrica oriental.
Des del més enllà
Morts que fan regals o que tornen encarnats en altres persones
Una altra creació de Fuji és Resurrection makeover, que permet als participants retrobar-se amb un amic o familiar mort. La resurrecció, però, és només simulada, ja que en realitat es tracta d’un actor maquillat i disfressat com si fos el difunt. Per la seva banda, l’holandesa Tuvalu Media ha creat With love from above: en aquest cas, persones que estan a punt de morir poden enviar missatges o regals als seus coneguts, que els rebran un cop ells ja no hi siguin.
Més maneres de lligar
L’aixeta dels ‘dating shows’ continua rajant
La televisió continua oferint maneres, cada cop més estranyes, de trobar parella. L’última tendència és fer-ho sense que els pretendents s’hagin vist, una línia que segueixen tres dels formats seleccionats per The Wit. Un d’aquests és Date my avatar -creat per la productora espanyola La Competencia i que aviat s’estrenarà a Cuatro- en què cada candidat envia a la cita amb la noia una altra persona a la qual pot donar ordres sobre com s’ha de comportar, i és a partir d’això que la concursant ha d’escollir el pretendent que més la convenç. En la mateixa línia, la productora britànica FremantleMedia proposa Hear me, love me, see me, en què la noia pot visitar la casa, la feina, la família i els amics de tres pretendents -que no coneix- per decidir quin li fa més el pes. I des dels Estats Units arriba Married by mom and dad, un format de Discovery semblant a ¿Quién quiere casarse con mi hijo? però en què són exclusivament el pare i la mare els que busquen la parella ideal per als seus fills, sense que ells hi tinguin ni veu ni vot.
Sobreviure allà on sigui
Concursants deixats de la mà de Déu i innocents empresonats
Els formats de supervivència també tenen una presència important a la llista de The Wit. Entre aquests hi ha Survival of the sexes, de la productora holandesa Talpa Global, que planteja una competició entre un equip d’homes i un de dones que s’enfronten en una lluita per la supervivència. Si ho necessiten poden demanar ajuda a un expert, però això fa que s’encongeixi el premi.
A Wimps in the wilderness, en canvi, els participants no opten a cap recompensa en metàl·lic. En aquest format d’origen danès, un expert en supervivència s’emporta deu homes amb problemes d’autoestima a una illa remota, i després d’oferir-los uns quants trucs i consells els deixa sols. El seu repte serà fer-se una barca per poder marxar de l’illa, la qual cosa els ha de permetre recuperar la confiança en ells mateixos. Encara en l’àmbit de la supervivència, la BBC presenta Stupid man, smart phone, en què un humorista està perdut, en cada capítol, en un lloc extrem diferent, des del cercle polar fins al desert, amb l’única ajuda del telèfon mòbil, d’on espera treure la informació necessària per obtenir aliments, construir-se un refugi i, en definitiva, fer tot el que li calgui per sobreviure.
Deixant de banda la natura, la firma nord-americana A+E Networks proposa un format de supervivència entre reixes. A 60 days in, un grup de persones innocents entren voluntàriament a un correccional per descobrir com és la vida en un centre d’aquest tipus. Ni els treballadors ni els altres presos saben que hi han entrat per voluntat pròpia.
Altres innovacions
Concurs de mascotes i entrevistes corrent
La productora noruega Nordic World és la creadora de The stream, un concurs de talents musical en què els concursants no han de convèncer cap jurat sinó aconseguir que les seves cançons siguin les més escoltades a Spotify. Per la seva banda, Zodiak Rights proposa Mascot mania, un peculiar concurs de mascotes professionals -de clubs esportius o altres entitats- en què els participants, vestits amb el seu uniforme de treball, s’enfronten per guanyar el títol de millor mascota del país. Una altra proposta curiosa és The running show, de la companyia israeliana Armoza Formats, un programa d’entrevistes en què el presentador i els convidats conversen mentre fan running.