11/04/2016

Desmuntant la noia que sagnava pels ulls

2 min
Desmuntant la noia que sagnava pels ulls

BarcelonaEn aquesta columna hi faig desfilar de tant en tant algunes de les boles que corren per internet i que els mitjans s’empassen sense advertir que són falses de solemnitat. ¿No s’han preguntat mai per què abunden tant aquestes històries? Una badada de la BBC permet intuir la resposta per a alguns dels casos. Resulta que la web de la BBC publicava la (presumpta) notícia d’una noia que sagnava pels ulls i les orelles però que els metges no eren capaços de diagnosticar-li cap malaltia. El 'Sun' i el 'Mirror' es van fer ressò de la història i desenes de mitjans internacionals més s’hi van enganxar. El periodista Diego Salazar, que col·labora a l’excel·lent blog 'Clases de Periodismo' –dirigit per Esther Vargas– ha desmuntat el cas fent una cosa tan simple com excepcional: contrastar. És així com ha sabut, per exemple, que les fotografies on se la veu sagnant aparegudes als mitjans no les ha fet cap reporter gràfic, sinó que les ha proporcionat la noia. Les imatges porten la firma d’un prestigiós fotògraf, però hi ha trampa: el retrat d’ella sense sagnar sí que és obra d’aquest professional. Les altres –les que teòricament sostenen el tema– les va donar la interessada, però afirmant que eren del fotògraf.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

I parlo d’ella com a “interessada” perquè les investigacions de Salazar el van conduir al personatge clau: Kim Willis. De professió, representant. L’agent explica, sense embuts, que l’única manera de tenir declaracions de la noia sagnant és passant per caixa. De la qual cosa es desprèn que la BBC va pagar per aquella entrevista i per les fotos, contravenint la norma interna que ho impedeix. És obvi que, oferint diners, estimules que t’expliquin coses. Però aleshores has d’extremar els processos de contrastació, ja que el diner acaba estimulant els brivalls més creatius.

stats