Ciutats amb visibilitat total

És una llàstima que els companys d’El País destapessin dijous, i no abans de començar la Smart City Expo d’aquest any, la presumpta estafa de FCC a l’Ajuntament de Barcelona en les factures pel servei de recollida d’escombraries, valorada en 800.000 euros només l’any 2014. Hauria sigut molt entretingut veure tots els venedors de tecnologia urbana aprofitant l’ocasió per explicar als responsables municipals de compres que amb el seu sistema “això no passarà”. Perquè el saló de ciutats espavilades, que aquesta setmana ha celebrat la sisena edició amb un increment d’un 30% en expositors i visitants respecte a l’any passat, va precisament d’això: d’aplicar els nous sensors urbans i l’anàlisi de les dades que generen per optimitzar l’eficiència i el cost en la prestació de serveis als ciutadans, i la neteja i gestió de residus és una de les partides principals del pressupost -si no la primera- de qualsevol ajuntament. Per això aquesta mena de concessions són tan llamineres com propenses a males pràctiques si no es vigilen de prop: no és casual que els mafiosos protagonistes de la sèrie The Sopranos -que podrem tornar a veure d’aquí poques setmanes, quan la HBO comenci a funcionar al mercat espanyol- s’hi dediquessin com a activitat visible que encobria totes les altres.

Ara bé, cal destacar que les presumptes irregularitats de FCC no han sigut detectades amb sensors digitals, sinó gràcies a la filtració d’uns missatges interns de correu electrònic. I no serà perquè la tecnologia no estigui ja disponible. Aquesta setmana hem tornat a veure a la Fira de Gran Via tota mena de sistemes i aplicacions per mesurar, comptar, pesar i rastrejar objectes urbans, inclosos els mateixos ciutadans. Però la clau de la seva utilitat és explotar correctament els enormes volums d’informació que generen. D’aquí que un dels elements més vistosos del saló fossin precisament les pantalles de totes les mides amb taulers de comandament (dashboards) que agreguen les dades urbanes procedents de fonts diverses i les mostren de manera més comprensible, relacionant-les entre elles i disparant alarmes en cas d’incidències. Hi havia el centre de comandament integrat de Huawei que ja els vaig explicar aquí fa mesos, el de Cisco, el de Telefónica i els d’empreses més petites, centrats en aspectes específics de la gestió municipal. En alguns casos ja s’apliquen tècniques d’intel·ligència artificial i aprenentatge automàtic, tot i que Susan Etlinger, una de les ponents del congrés, insisteix que cal entrenar correctament aquests sistemes per evitar confusions, i que els algorismes creats per a una ciutat poden no ser aplicables en una altra.

A més de la diversitat de casos, a la Smart City Expo es fa molt evident la superposició de nivells administratius. Els estands de municipis que exhibeixen les fites assolides (Nova York, Londres, Tel Aviv, Barcelona, Sant Cugat del Vallès, l’Hospitalet de Llobregat, Rivas-Vaciamadrid) hi conviuen amb els d’estats (els EUA, el Regne Unit, Israel, Finlàndia, Espanya, Holanda) dedicats a promoure internacionalment les seves empreses del ram. Ugo Valenti, director del saló, ho atribueix a la necessitat d’un volum que justifiqui el desenvolupament i l’adopció d’aquestes tecnologies. Les megaciutats ja el tenen per si soles, però també es pot assolir a escala regional amb models de federació com l’SmartCAT que la Generalitat està aplicant a Catalunya i que Valenti equipara als d’altres regions europees com Baviera o Valònia.

La Smart City Expo ha tornat a ser escenari de la competència entre xarxes específiques per connectar objectes. Les companyies d’aigua de Màlaga i Sevilla han anunciat que connectaran els seus comptadors amb la xarxa NB-IoT de Vodafone i Huawei, que aspira a ser l’estàndard mundial d’aquest àmbit perquè fa servir les antenes de telefonia existents, amb una desena part del cost que els sistemes actuals basats en targeta SIM de mòbil, un consum més baix i una millor cobertura en interiors. Això permetrà també sensoritzar objectes molt més barats, des d’equipatges fins a palets de transport. Però també s’ha vist que no tots els NB-IoT són iguals: Movistar l’està desplegant a Xile amb equips d’Ericsson que encara no són compatibles amb els de Huawei. Mentre es posen d’acord, xarxes alternatives com la francesa Sigfox -que aquí funciona sobre les antenes de Cellnex- aprofiten aquest període d’impàs per fer valer la seva disponibilitat actual en règim comercial real.

En un pavelló contigu, aquesta setmana també ha tingut lloc la European Utility Week, un congrés amb punts en comú amb la Smart City Expo però vistos des del prisma de les empreses de subministrament. Gas Natural Fenosa no hi exposava, així que em vaig quedar amb les ganes de conèixer en detall el seu algorisme per tallar el corrent en casos d’impagament. Però sí que hi vaig veure xarxes per controlar subcentrals elèctriques i el robot Watson d’IBM aplicat a l’atenció al client. A més de curiositats com la carxofa de dutxa Hydrao, que canvia de color segons la quantitat d’aigua que portes gastada i amb una aplicació mòbil que calcula quant t’ha costat dutxar-te.

Parlant d’esdeveniments paral·lels, al centre comercial La Roca Village ha funcionat aquests dies una smart boutique temporal on l’empresa Admira ha mostrat aplicacions avançades de la tecnologia al comerç, des del rastreig de quins productes agafem i tornem a deixar o un emprovador virtual que ens evita haver de sortir a buscar una altra talla fins a un plànol que indica per quins llocs de la botiga passem mitjançant el seguiment anònim del nostre telèfon mòbil. En la mateixa visita organitzada per la Generalitat, l’ATM va anunciar que la targeta integrada T-Mobilitat no s’implantarà a la regió metropolitana de Barcelona fins a finals del 2018 -i un any després a la resta de Catalunya- però que admetrà el pagament amb tota mena de dispositius i estarà oberta als serveis d’aparcament, peatges i vehicles compartits.