"Ens cal una Selva unida"

BarcelonaEl bosc i l'abundància que té en la comarca li dóna el seu nom: la Selva. Té una heterogeneïtat molt evident entre el seu vessant marítim amb les poblacions de Tossa de Mar, Lloret de Mar i Blanes, i la Selva interior amb la capitalitat de Santa Coloma de Farners. Per analitzar la comarca de l'aigua , com és coneguda la Selva, l'Ara TV ha reunit quatre selvatans: Antoni Solà, alcalde de Santa Coloma de Farners; Jordi Orobitg, president de l'Associació de Turisme de la Selva i vicepresident del Consell Comarcal; Marta Julià, presidenta de la Federació de Comerç de la Selva, i Joan Llinàs, president del Centre d'Estudis Selvatans.

La Selva té un denominador comú: l'aigua. Hi és present en diferents formats, com la gran quantitat de fonts d'aigua mineral, els brolladors termals i el mar del sud de la Costa Brava. Però l'aigua també ha marcat les diferències històriques entre la Selva marítima i la Selva interior. Encara que els selvatans volen pertànyer a una mateixa Selva, que no estigui dividida territorialment, el sentiment de pertinença a la comarca no està tan arrelat com en altres comarques amb unes característiques més homogènies. Com diu l'alcalde de Santa Coloma de Farners, Antoni Solà, "primer diem el nom del poble on vivim i després el de comarca, i això obre un debat sobre a quina Selva pertanyem". Jordi Orobitg, com a vicepresident del Consell Comarcal, reivindica la importància que té el consell en aquest territori com a element aglutinador, imprescindible per vertebrar els seus pobles. La Selva litoral té al voltant de 100.000 habitants, que van a un ritme diferent dels de l'interior i tenen menys sentiment de comarca. Per aquest motiu, Orobitg creu que un dels grans reptes ha de ser que els habitants de la Selva litoral reconeguin el valor històric de la Selva interior i se'l facin seu.

El repte del model turístic

Lloret de Mar durant molts anys ha tingut l'etiqueta de turisme de borratxera i aquest model ha estat molt criticat pels mateixos selvatans. Jordi Orobitg, que és regidor de l'Ajuntament de Lloret de Mar, explica que fa molts anys que lluiten per desfer-se d'aquesta imatge de la ciutat. Volen fomentar el respecte i que sigui la base del model turístic de Lloret de Mar. "Hi ha paquets turístics que fan que alguns operadors hi guanyin molts diners, i lluitar contra aquestes dinàmiques turístiques, i més en aquests temps, és molt difícil", assegura Orobitg. L'Ajuntament de Lloret de Mar demana a la Generalitat que materialitzi la seva promesa d'inspecció i inversió al territori per convertir-lo en una destinació turística més enllà de les ofertes del "tot inclòs" que taquen la imatge de la ciutat.

El mercat rus és un turisme que ha agafat força en els últims anys. Per Orobitg, aquests nous visitants tenen interessos i inquietuds culturals. Aquesta és, per Llinàs, del Centre d'Estudis Selvatans, una gran oportunitat per saber vendre i explicar el valor paisatgístic i cultural que té la comarca.

HibriturSelva, un projecte que relaciona entitats i turisme, és un bon exemple de com s'intenta treballar conjuntament amb tots els pobles i entitats de la comarca per marcar un full de ruta comú. Vol innovar en el sector turístic aportant coneixement basat en la diferenciació territorial. Llinàs explica que intenten promocionar la marca turística del vescomtat de Cabrera, que comprèn diferents pobles i comarques però està liderat per la Selva.

Les comunicacions

Les infraestructures viàries del territori tampoc han ajudat a fer més forta la comarca, diu Antoni Solà, alcalde de la capital. "Des de Santa Coloma de Farners tenim una falta de connexió important amb Girona". Marta Julià, com a representant del comerç de la Selva, reivindica que les comunicacions entre els diferents pobles de la comarca tampoc són fàcils. Jordi Orobitg, de Lloret de Mar, no s'explica per què la ciutat no està connectada a cap via ràpida. "Les grans infraestructures passen per la Selva, però no s'hi queden". Aquest és un altre dels reptes que identifiquen de cara al futur, fer que la gent que passa per la Selva s'hi quedi. L'aeroport de Girona - Costa Brava va ser un revulsiu per a la comarca, assegura Antoni Solà, però ara reclamen un nombre fix de vols regulars. "El creixement de l'aeroport és fonamental per desestacionalitzar el territori i per fer-hi arribar un client amb potencial econòmic i cultural més elevat del que tenim ara", diu Orobitg.

L'autoestima per al futur

La indústria surotapera, la de la fusta i el tèxtil eren el pal de paller de la indústria selvatana. Ara, amb els anys i la crisi, tenen un pes molt més reduït, explica Antoni Solà. "Tenim el sòl industrial disponible per a les empreses, però ens falten les inversions", denuncia l'alcalde. Apostar per la indústria diversificada és un dels reptes per recuperar el territori de cara al futur.

Per aconseguir que vinguin de fora i vulguin fer créixer la comarca, primer cal fomentar la pròpia autoestima dels selvatants. Com diu Joan Llinàs: "Primer cal que nosaltres ens creguem el nostre patrimoni i el descobrim per poder guiar els nostres visitants". Els comerciants fan diferents rutes per conèixer què s'ofereix a la comarca, com La ruta dolça i La ruta de la botifarra , bons exemples per recórrer els pobles coneixent els seus gustos.

Dels 26 municipis de la Selva 24 formen part de l'Associació de Municipis per la Independència. Els seus pobles són territori de pas obligat entre Barcelona i Girona, i en la majoria hi oneja la voluntat d'escriure el seu propi futur nacional i el comarcal.