La tensió creix a Veneçuela per un atac antichavista d’un policia
El Suprem retalla el rol de la fiscal general, crítica amb el règim, per donar-l’hi al Defensor del Poble
BarcelonaLa incògnita de qui hi ha darrere de l’atac contra el Tribunal Suprem de Justícia (TSJ) i el ministeri de l’Interior continuava ahir oberta a Veneçuela. Les autoritats segueixen buscant Óscar Alberto Pérez, l’inspector de la brigada d’accions especials que dimecres a la matinada [hora catalana] va sobrevolar el cel de Caracas a bord d’un helicòpter militar que suposadament havia robat d’una base cèntrica i va disparar trets i granades contra els edificis de les dues institucions, claus per al procés constituent que viurà el país d’aquí un mes. No hi va haver ferits, però l’episodi va fer augmentar encara més la tensió política i social, en un moment en què la bretxa entre chavistes i opositors sembla insalvable.
Pérez, de 36 anys i amb 15 anys de carrera, duia una gran pancarta penjada de l’helicòpter en què reivindicava l’article 350 de la Constitució veneçolana, el mateix que invoca la coalició opositora Taula de la Unitat Democràtica (MUD, per les sigles en castellà) per deslegitimar el règim. Abans de desaparèixer sense deixar rastre, el policia va deixar un altre missatge en un vídeo penjat al seu perfil d’Instagram. Vestit d’uniforme i envoltat de quatre homes totalment coberts i metralleta en mà, va parlar en nom d’“una coalició de funcionaris militars, policies i civils” contraris a “aquest govern transitori i criminal” i va fer una crida perquè civils i forces de seguretat surtin plegats als carrers per forçar la sortida de l’executiu de Nicolás Maduro.
Però qui és Pérez, sobre el qual Caracas ha emès una ordre de recerca i captura internacional? Responsable d’operacions a la divisió aèria de la brigada, l’home més buscat ara mateix a Veneçuela es proclama sense tendència partidista, “nacionalista, patriota i institucionalista”. En les hores lliures fa d’actor i fins i tot va protagonitzar i coproduir Muerte suspendida, la recreació d’un segrest real en què Pérez s’interpretava a ell mateix.
Maduro va condemnar “l’atac terrorista” i va enquadrar l’acció en “l’escalada armada” dels opositors, a l’hora que va instar la MUD a afegir-se a la condemna. La coalició va respondre amb una nova convocatòria de protestes als carrers per denunciar el procés constituent, que hauria d’acabar el 30 de juliol amb les eleccions d’una Assemblea Constituent, alternativa a la Nacional, controlada per la MUD des de les eleccions del 2015.
El president va assenyalar Pérez com un home de Miguel Rodríguez Torres, militar i exministre de l’Interior depurat, i va indicar que darrere de l’operació hi ha la mà de “la CIA”, l’agència d’intel·ligència nord-americana. Torres no només va desmentir l’acusació sinó que va condemnar “la bogeria del pilot”.
Un avís per a dissidents
Més enllà de l’anècdota, per a Anna Ayuso, la investigadora sènior per a l’Amèrica Llatina del Cidob, el cas de l’helicòpter respondria a un intent més de “desestabilitzar el govern perquè els chavistes crítics reaccionin” i se sumin a les veus dissidents que alerten dels excessos del govern i fins i tot contradiuen el llegat d’Hugo Chávez.
És el cas de la fiscal general, Luisa Ortega, una chavista de la primera fornada que s’ha despenjat criticant la maniobra per intentar fer callar l’Assemblea Nacional. De moment, Ortega es manté en el càrrec però precisament ahir el Tribunal Suprem de Justícia va emetre dues sentències que retallen les atribucions del ministeri fiscal per donar-los-hi al Defensor del Poble, el chavista recalcitrant Tarek William Saab. Segons informa Efe, la fiscal general tampoc va callar en aquesta ocasió: “El que el TSJ va fer amb l’Assemblea Nacional [la supressió de funcions] ho vol fer ara amb el ministeri públic, és a dir, continuem en la ruptura de l’ordre constitucional”.
Per a l’analista Ayuso, el sector crític del chavisme encara “calibra” el suport real, de la mateixa manera que entre els militars també s’aprecien moviments incòmodes amb el govern. Per a l’especialista del Cidob, el risc més gran que es pugui arribar a un bany de sang és la milícia de mig miler de civils que el chavisme ha començat a armar per protegir la “revolució bolivariana”, perquè, per contra, manté que l’exèrcit hi no participaria. Maduro ja va dir poc abans de l’atac de Pérez que va a totes: “El que no es va poder aconseguir amb els vots, ho farem amb les armes”.
Una derrota a les urnes mal digerida
6 de desembre del 2015
El chavisme es queda en minoria a l’Assemblea per la pèrdua de 43 diputats. La coalició opositora MUD aconsegueix més del doble d’escons, 112, que li atorguen la majoria absoluta de la cambra.
30 de març del 2017
El TSJ anul·la les competències de l’Assemblea, però rectifica i els hi retorna després de crítiques internes. Des de llavors, les manifestacions multitudinàries són gairebé diàries al país.
30 de juliol del 2017
El govern ha convocat eleccions per a l’Assemblea Nacional Constituent, per triar 545 representants. La nova cambra haurà d’elaborar una Constitució i substituirà l’actual, sota control de la MUD.
