Per què un Nobel per la pau a Colòmbia?

BarcelonaEl Nobel de la pau 2016 és un premi amb missatge. Un clam a favor d'un exemplar procés negociador que es va estavellar a les urnes el primer diumenge d'octubre. Amb el guardó, el comitè del Nobel va voler donar una empenta a un procés de pau que corria el risc de descarrilar.

Un llarguíssim conflicte

Des que als anys 50 i 60 del segle passat van néixer les FARC a les muntanyes de Marquetalia fins a la pau signada al setembre, el conflicte colombià ha provocat més de 260.000 morts, 45.000 desapareguts i gairebé 7 milions de desplaçats.

El que va començar com un moviment de resistència armada de camperols enfrontats al govern central que defensaven la seva terra va esdevenir una guerra sagnant, especialment després que el govern de Bogotà impulsés la creació de grups civils armats d'autodefensa.

El conflicte va entrar en una espiral de violència sota la presidència d'Álvaro Uribe (2002-2010) en un moment en què ja es barrejaven obertament les reivindicacions polítiques amb el narcotràfic i el paramilitarisme.

Unes negociacions de manual

Al llarg dels anys han fracassat diferents intents de diàleg, però l'últim, impulsat per l'actual president i ara premi Nobel de la pau, Juan Manuel Santos, va ser prometedor des del moment en què va arrencar oficialment, l'agost del 2012.

Les negociacions, que es van fer entre l'Havana i Oslo, van avançar segons un full de ruta que es va pactar prèviament i que va fixar una agenda de diàleg de sis punts, entre els quals, la participació política de les FARC o els drets de les víctimes. Quan un dels dossiers quedava tancat se n'abordava un altre, però el que s'havia acordat no es feia públic fins que el procés en conjunt no hagués culminat.

Es tracta d'un procés negociador, exitós fins al referèndum de diumenge, que els experts consideren que crea escola en camps com el de la inclusió de les dones en el procés, el paper del món rural o la verificació posterior de la pau.

Un fracàs a les urnes

L'acord de pau es va tancar el 24 d'agost d'aquest any i l'acte de signatura es va fer a Cartagena de Índias dos dies després, en una cerimònia oficial en què van participar caps d'estat i de govern de mig món.

Al cap d'uns dies, el diumenge 2 d'octubre, l'acord va ser sotmès al criteri dels colombians en un referèndum i el resultat va ser un 'no' a l'entesa. Amb una participació del 37,9%, els vots negatius es van imposar amb un 50,2% davant del 49,8% del 'sí'.

El president Juan Manuel Santos va iniciar una ronda de contactes polítics i amb els líders de les FARC per analitzar la situació, i a les converses s'hi va incloure també l'expresident colombià Álvaro Uribe, que havia estat la veu més contrària als acords durant la campanya del referèndum.

L'acord de pau, salvat

Finalment, però, l'acord de pau de Colòmbia no ha quedat en un no res. Les converses van aconseguir arribar a un nou text de consens que va ser aprovat pel Congrés d'aquest país l'1 de desembre.

L'entesa va tenir 130 vots a favor i cap en contra, tot i que els diputats de l'oposició, liderats per l'expresident Álvaro Uribe, van abandonar el ple abans de la votació.

El missatge del comitè noruec va ser molt clar en aquesta ocasió apuntant que calia que la feina feta no es perdés, malgrat el resultat negatiu del referèndum, i fos la base de la pau futura al país forjada, entre altres, per Juan Manuel Santos, premi Nobel de la pau aquest 2016.

Què diu el nou acord de pau de Colòmbia, per Rafael GrasaEl nou acord passa de tenir 297 pàgines a tenir-ne 310 perquè, bàsicament, s'hi han incorporat aclariments i s'hi han detallat alguns dels punts, tal com demanaven els partidaris del 'no' en el referèndum.

Per exemple, l'entesa no formarà part de la Constitució de Colòmbia, es limita l'actuació de la Jurisdicció Especial per la Pau i es redueixen, entre altres, les aportacions econòmiques que es faran al partit de les FARC.