L'Iran respon a l'atac d'Israel i els EUA amb l'amenaça d'una guerra regional

BarcelonaEl règim iranià ha mostrat que té capacitat de continuar lluitant després que Israel i els Estats Units matessin dissabte el seu líder suprem Ali Khamenei, que va governar 36 anys amb mà de ferro. A banda de posar en marxa el procés de successió amb un govern interí, la República Islàmica ha respost amb diverses onades d'atacs contra Israel, amb nou morts, i sis països del Golf: l'Aràbia Saudita, els Emirats, Bahrain, Qatar i Kuwait, on ham mort, tres soldats estatunidencs. Teheran diu que continuarà els atacs. Washington i Tel-Aviv han tornat a colpejar Teheran i altres ciutats iranianes i prometen igualment seguir atacant. L'escalada amenaça de provocar una guerra regional.

Els balanços són difícils de verificar, perquè totes les parts volen maximitzar els seus cops i minimitzar els seus danys. L’aviació israeliana afirma que ha llançat més de 1.200 bombes a 24 de les 31 províncies de l’Iran, en la seva ofensiva conjunta amb els Estats Units. El cos de la Guàrdia Revolucionària de l’Iran assegura, per la seva banda, que ha llançat atacs contra Israel i contra 27 bases al Pròxim Orient on hi ha desplegades tropes nord-americanes en vuit països de la regió: Bahrain, l’Iraq, Jordània, Kuwait, Oman, Qatar, Iraq, l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units. La majoria d’aquests atacs han estat interceptats.

L'últim balanç de la Mitja Lluna Roja Iraniana, aquest diumenge al matí és de 201 morts i 747 ferits, una xifra que es quedarà curta després dels bombardejos israelians i estatunidencs de tota la jornada. El balanç de l'atac de dissabte a l'escola de nenes de Minab al sud-est de l'Iran, s'ha elevat fins a 153 morts i 95 ferits.

L'atac israelià del juny contra l'Iran es va acabar en dotze dies pels estralls causats pels míssils iranians a Israel, però va posar les condicions per a l'embat llançat aquest cap de setmana. Les capacitats militars de Teheran estan debilitades, però el sofisticat sistema de defensa antiaèria de Tel-Aviv, la famosa Cúpula de Ferro, no és inexpugnable. Nou israelians han mort a la ciutat de Betxèmeix, a prop de Jerusalem, quan un míssil iranià ha impactat contra un refugi antiaeri públic, situat en una sinagoga. A més, hi ha hagut 40 ferits més per l'impacte d'un obús. Netanyahu ha promès continuar els atacs aeris sobre Teheran en els pròxims dies i ha declarat que l’exèrcit israelià encara no ha fet servir “tota la seva força” contra l'Iran. “He donat instruccions per continuar la campanya. Les nostres forces estan colpejant ara el cor de Teheran amb gran intensitat, i això només s’intensificarà en els dies vinents”, ha dit en un missatge en vídeo. Segons mitjans iranians, un dels atacs d'aquest diumenge a Teheran han colpejat la seu de la ràdio i la televisió públiques estatals.

Trump diu que els bombardejos continuaran

Per la seva banda, Donald Trump ha advertit que "els bombardejos intensos continuaran, sense interrupció, al llarg de la setmana o durant el temps que sigui necessari per assolir el nostre objectiu de pau a tot el Pròxim Orient, i de fet, al món sencer", sigui el que sigui que vulgui dir amb això. Washington calcula que la guerra pot durar fins a quatre setmanes. Després de les primeres baixes de militars estatunidencs, Trump ha de decidir si continua l'escalada o si plega veles i negocia amb el que queda del lideratge iranià, amb una sortida a la veneçolana. Aquest vespre ha fet una declaració en aquest sentit: "Volen parlar, i jo he acceptat parlar, així que parlaré amb ells". En una altra entrevista, ha defensat que l'operatiu contra l'Iran està anant "més ràpid" del previst.

La teocràcia iraniana ha optat per una fugida endavant amb els atacs contra tots els països àrabs veïns aliats dels Estats Units i és difícil que pugui allargar aquesta estratègia. Els seus atacs no s’han limitat a les bases nord-americanes, sinó que alguns míssils iranians han impactat contra hotels a Dubai i Bahrain i contra l’aeroport internacional de Kuwait.

França, Alemanya i el Regne Unit han assegurat que prendran mesures per defensar els seus interessos i els dels aliats a la regió, "fins i tot mitjançant l'autorització d'una acció defensiva" que serveixi per "destruir la capacitat de l'Iran de llançar míssils i drons". En un comunicat, París, Berlín i Londres afirmen que han acordat "treballar conjuntament amb els EUA i els aliats a la regió". Els tres estats s'han mostrat "consternats" pels atacs "indiscriminats i desproporcionats" de l'Iran, "inclosos aquells que no van participar en les operacions militars inicials dels EUA i Israel".

El dilema de les petromonarquies

Les petromonarquies del Golf també afronten un dilema. El seu oasi de pau i prosperitat en una regió en flames s’ha vist abruptament atrapat en el foc creuat. L’escenari més temut –ser arrossegats a la guerra de Tel-Aviv, Teheran i Washington– s’ha fet realitat. Teheran els ha colpejat sense previ avís, a diferència de l’atac contra la base nord-americana d’Al-Udeid, a Qatar, durant la guerra dels dotze dies del juny passat.

Acorralada per una amenaça existencial després de la mort del guia suprem, la República Islàmica ha optat per regionalitzar el conflicte per pressionar els països del Golf perquè instin Trump a posar fi a la guerra. Una jugada molt arriscada. L’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units i Qatar han denunciat una "violació flagrant de la sobirania nacional" i s’han reservat el dret a respondre-hi. El príncep hereu saudita, Mohammed bin Salman, ha garantit als seus veïns del Golf que posarà "totes les seves capacitats" al seu servei. Riad i Dubai han aparcat les seves diferències, que es diputen en bàndols enfrontats al Iemen, a Líbia o al Sudan.

I si amb això no n’hi hagués prou, Trump els ha posat en evidència, perquè tots havien defensat la via diplomàtica i l'havien instat a no atacar l’Iran. Oman fins i tot era el mediador a les converses entre Washington i Teheran. Per calmar l'Iran, Teheran, Oman i Jordània havien negat als Estats Units l’accés al seu espai aeri per atacar la República Islàmica.

Els monarques del Golf afronten la difícil elecció entre continuar un diàleg que ha mostrat les seves limitacions o alinear-se encara més amb els Estats Units i Israel, amb el risc d’exposar-se a noves represàlies d’un veí cada cop més imprevisible. I l’Iran ha de mesurar les forces per no convertir una guerra contra dos enemics en un conflicte regional contra sis o set.