Hillary Clinton lidera les enquestes en temps real de les eleccions als EUA

WashingtonEl món està pendent avui del desenllaç d’una de les curses per la Casa Blanca més virulentes, divisòries i estranyes de la història moderna dels Estats Units.

Segons les enquestes en temps real que elabora l'empresa VoteCastr per a la web Slate, la candidata demòcrata, Hillary Clinton, lidera la votació als grans estats clau, on s'imposa, en aquests moments, al republicà, Donald Trump.

Durant la campanya, Trump ha deixat a l'aire si acceptarà uns resultats que no li siguin favorables i ha insinuat que els comicis estan manipulats. Sota aquesta premissa el seu equip ha presentat avui una demanda a l'estat de Nevada per irregularitats, al·legant que el període de votació anticipada es va allargar més del permès. La justícia ha denegat la demanda.

A més, en una entrevista amb Fox News, el candidat republicà ha assegurat que s'han registrat varies queixes perquè les maquines de votació fallen en favor dels demòcrates quan els electors escullen el candidat, però no ha especificat a quins estats s'han produït els incidents.

A Florida, Nevada, Nou Hampshire, Ohio, Pennsilvània i Wisconsin els electors donen el seu suport majoritàriament a Clinton, el que suposaria un daltabaix important en el camí de Trump cap a la Casa Blanca que només suma, d'aquests grans estats, Iowa.

El lloc web d'anàlisi estadística dirigit per Nate Silver, que ja va predir el resultat de les eleccions dels Estats Units en els 50 estats el 2012, ha publicat a Twitter el seu últim pronòstic de probabilitat de vot: victòria de Hillary Clinton amb unes possibilitats del 71,6%. S'ha de destacar que aquest diumenge n'hi donava un 65%.

En les últimes enquestes, el diari 'The New York Times' preveu un 46% de vots per a Clinton i un 42,9% per a Trump. El web Rear Clear Politics, que fa una mitjana de les enquestes d'abast nacional, inclosos els candidats independents, també veu Clinton al davant, però només amb un avantatge de 2,2 punts. L'enquesta de Reuters dóna a Clinton un 90% de possibilitats de guanyar. La mitjana d'enquestes que ofereix la cadena britànica BBC aposta per una avantatge de Clinton més ampli: 48% dels vots davant els 44% de Trump.

El vot anticipat ha estat en aquests comicis ja que més de 40 milions de votants ho han fet per avançat. Això ha provocat que, en estats com els de Florida, a primera hora del matí el 50% de l'electorat ja havia exercit el seu dret a vot, segons Miami Herald. En aquest estat, el vot hispà ja supera en un 36% el total de la seva participació en les eleccions de 2012, on Obama va aconseguir la reelecció.

Hillary Clinton i el seu marit, Bill Clinton, han votat aquest matí al col·legi de Chappaqua, Nova York, entre crits d'altres assistents que es trobaven al mateix local. També ha votat el candidat republicà, Donald Trump, que ho ha fet a la mateixa ciutat, però a Manhattan.

Alguns electors ja han compartit aquest matí imatges a Twitter mentre esperaven el seu torn per votar.

Els nord-americans decidiran si volen que el seu pròxim president sigui una ex primera dama amb més de 40 anys d’experiència política o un magnat immobiliari que s’ha presentat com l’antítesi del polític. Les dues opcions oposades, amb missatges molt diferents, han revelat dues Amèriques enfrontades. Aquesta divisió, si bé no és nova, ha arribat a uns nivells inquietants amb el duel crispat entre la demòcrata, Hillary Clinton, i el republicà, Donald Trump.

Els dos candidats presidencials, d’uns 70 anys i molt impopulars, van llançar ahir els seus últims arguments per demanar el vot. La cursa està molt disputada. El mapa electoral afavoreix Clinton, però ningú descarta que Trump pugui donar la sorpresa. “[Aquestes eleccions] estan posant a prova els nostres valors”, va dir la demòcrata a Pittsburgh, Pennsilvània. “La ira no és un bon pla, amics ”, va assegurar després de censurar la campanya “negativa, divisòria i d’odi” del seu rival.

Hillary Clinton va decidir fer dos mítings en aquest feu demòcrata -un amb la presència dels Obama-, que aquest any s’ha convertit en un estat clau que pot decidir els comicis. Trump espera guanyar-hi per aconseguir la majoria de 270 vots del col·legi electoral necessària per arribar al Despatx Oval. El republicà confia que els votants homes blancs de classe treballadora d’estats de l’anomenat cinturó industrial, com Pennsilvània o Michigan, optin per la seva candidatura. Els sondejos indiquen que l’empresari novaiorquès ha retallat distàncies i que està a només dos punts i mig de Clinton.

L’FBI torna a centrar la cursa

A Sarasota, Florida, un altre estat decisiu, Trump va repetir per enèsim cop que la seva rival és una corrupta i va instar els votants a “fer justícia a les urnes”. La seva crida va arribar l’endemà que el director de l’FBI, James Comey, informés els Estats Units que no havia trobat res en els últims correus descoberts de Clinton, que van provocar la reobertura del cas. Una decisió, la de reobrir el cas, que, fa una setmana, va sacsejar la campanya electoral i va provocar una tempesta política a Washington. Els demòcrates van acusar Comey d’intentar influir en els resultats de les eleccions presidencials.

Va ser gràcies a aquesta nova investigació que Trump va aconseguir l’impuls que necessitava la seva campanya, molt deteriorada per les seves males actuacions en els debats presidencials i per un vídeo en el qual se’l sentia fent comentaris obscens i masclistes. “Clinton és culpable, ella ho sap, i l’FBI i la gent també ho saben”, va dir l’aspirant republicà, que va assegurar davant una multitud de seguidors que un sistema “manipulat” la protegeix.

L’FBI, però, finalment, va tornar a exonerar Clinton, i aplana el seu camí per obtenir una victòria sense l’ombra allargada d’una investigació criminal. Per això, la demòcrata va intentar girar full a l’afer de l’ús d’un correu privat quan era secretària d’Estat, que l’ha perseguit durant tota aquesta campanya. I va llançar un missatge d’unitat. “Vull ser la presidenta de tots, dels que votin per mi i dels que votin contra mi”, va afirmar a l’aeròdrom regional de Westchester, prop de Nova York, el seu estat, i abans d’iniciar la seva última gira de la campanya electoral, pels estats de Michigan, Pennsilvània i Carolina del Nord.

Vot de les minories

L’esperança del seu equip electoral ha augmentat després que el vot avançat, que permeten una majoria d’estats, com Florida, hagi mostrat un increment de la participació de les minories, especialment de la hispana. Aquest electorat li podria donar la victòria a Nevada, Florida, Nou Mèxic i Colorado, tots estats clau.

Però Donald Trump no es rendeix i ahir va tenir una maratoniana jornada amb mítings en cinc estats, a l’espera de convèncer -a última hora- els votants indecisos. El candidat republicà ha rebaixat el to aquests últims dies per donar una imatge més presidencial.

La decisió està en mans dels 220 milions de nord-americans que s’han registrat per votar. A les seves mans hi ha el futur del país però també el de mig món, ja que les seves visions se situen als antípodes l’una de l’altra sobre els grans temes pendents del planeta. Si el comportament dels mercats preveu el futur, ahir estaven tranquils després que, quan Trump va remuntar a les enquestes, patissin fortes caigudes.