Cues, solemnitat i paraigües per acomiadar el Comandante

L'HavanaCuba és sens dubte un país imprevisible i sempre sorprenent. Quan tothom s’esperava aglomeracions i cues desendreçades com les que acostuma a haver-hi a l’Havana, el memorial oficial per acomiadar-se de Fidel Castro va transcórrer ahir amb una inusual tranquil·litat i civisme. Res a veure amb el ritme de salsa i Carib que tenyeix el paisatge cubà. Paciència i molta calma en una plaça de la Revolució on regnava el silenci i que estava coronada per una fotografia gegant d’un jove Castro amb fusell a l’esquena, la mateixa que reproduïa l’oficialista Granma quan va anunciar la seva mort.

“Caldran mil anys perquè neixi un altre Fidel”, deia José García, un cubà de 76 anys que assegurava que havia lluitat a la mateixa columna de l’expresident amb 16 anys a la Sierra Maestra, abans del triomf de la Revolució, i a qui es veia emocionat per la desaparició de Castro. La seva cara reflectia bé l’ambient i el sentiment dels milers de persones que durant tot el dia van fer cua, en alguns moments de fins a tres hores, en silenci i amb mostres de tristesa. Alguns sortien eixugant-se les llàgrimes, i això que no hi havia ni taüt ni cadàver perquè el cos del Comandante ha estat incinerat.

Amb l’obertura del memorial, Cuba inicia els homenatges populars a Fidel, després d’un cap de setmana amb concentracions improvisades. Al matí les Forces Armades Revolucionàries van començar a disparar 21 salves de canó, simultàniament a l’Havana i a Santiago de Cuba. L’eco dels canons ressonava en el silenci de la gegantina plaça de la Revolució, un espai sense edificis residencials on normalment els cotxes passen a gran velocitat.

La imatge a l’exterior

El sol colpejava amb força els assistents, que intentaven protegir-se’n amb paraigües de colors llampants, tot i que alguns van acabar a terra marejats. Tot estava tan minuciosament calculat i planificat que sorprenia en un país que gaudeix de la improvisació i la porta fins al límit. “Pensa que porten deu anys preparant aquest moment”, comentava un periodista britànic que es queixava d’algunes limitacions a la premsa per accedir dins del memorial. Les visites s’organitzaven en grups de dotze per evitar aglomeracions i la sensació d’espectacle.

Aquests dies els cubans se saben observats i es mostren molt interessats i preocupats pel que es pensa i es diu a l’exterior sobre la mort del Comandante. “Aquí tothom hi ve voluntàriament, ningú hi ve obligat. Les cares de llàstima no es poden fingir”, assegurava un home amoïnat per la imatge que els periodistes estrangers projecten de Fidel.

Escolars amb uniforme i treballadors sanitaris amb les bates blanques esperaven el seu torn per dir adéu al Comandante. “Fidel era el nostre pare. No hem viscut mai sense ell”, exclamava el David, de 54 anys, que no es declarava “ni fidelista ni antifidelista”, però que reconeixia el llegat del líder revolucionari. “És l’avi rondinaire que ens sembla pesat i antic, però que ens entristeix quan se’n va”, deia. De fet, per a molts cubans, la desaparició de Castro és tan sols “física” i coincidien a afirmar que la seva presència es mantenia a Cuba a través dels ideals revolucionaris i els principis que va transmetre a la societat durant les cinc dècades al poder.

Mentre a la plaça de la Revolució hi regnava el dol i la tristesa, la resta de la capital vivia la jornada de commemoració amb certa tranquil·litat, tot i que per seguretat s’havien tallat al trànsit 19 carrers. Una sensació de diumenge recorria els diferents barris de l’Havana i els veïns es justificaven dient que anirien més tard al memorial. El dol durarà fins diumenge.