La UE assumeix el discurs del populisme per superar la crisi

Brussel·lesEls líders europeus no ho amaguen: la Unió Europea està en crisi. En un moment crític, de canvi, en un punt d’inflexió. Qüestions com la immigració, l’economia, el terrorisme, el Brexit i l’auge del populisme euròfob han submergit el projecte europeu en un forat negre. També hi ha contribuït la desunió política dels estats membres, amb els socis de l’est demanant una contrarevolució conservadora que atorgui més poder als estats i menys a Europa.

La resposta europea davant la crisi existencial ha sigut una crida a deixar de banda la retòrica europeista i impulsar mesures concretes per augmentar la seguretat i fer front al terrorisme. Un any després d’aprovar el pla per acollir refugiats a la UE, ara la solidaritat amb els milers de persones que fugen de la guerra ja no és una prioritat, i sí, en canvi, blindar fronteres.

Els líders europeus van fer pública la setmana passada a Bratislava una declaració conjunta després d’una cimera a 27, sense el Regne Unit, en què s’aprecia el canvi de discurs. La UE ja no parla de refugiats, ni de polítiques socials, ni de grans projectes. Per primera vegada centra el seu discurs en la seguretat i barreja els conceptes de terrorisme i immigració, una combinació explosiva fins ara reservada a l’extrema dreta.

Replegament europeu

“El discurs polític està contaminat per l’extrema dreta. Les idees polítiques d’avui a la UE, fins i tot les dels liberals o la dreta moderada, s’estan transformant per assemblar-se a les dels populistes”, explica Philippe Moreau Defarges, analista polític de l’Institut Francès de Relacions Internacionals (IFRI).

La Unió Europea, amenaçada també pel populisme, comença a apropiar-se del discurs de l’extrema dreta. La fórmula per frenar l’avanç dels parits d’extrema dreta i recuperar el suport ciutadà al projecte comunitari és assumir -més suaument, això sí- el seu argumentari. “Hi ha por i inquietud davant el populisme. Hi ha una reacció de defensa i de replegament. I no hi ha cap visió de futur”, assegura Moreau.

Fins i tot el president francès, François Hollande, un dels pocs socialdemòcrates que governen un estat europeu, va caure en la trampa de barrejar els dos conceptes. “La seguretat passa abans que res per la protecció de les fronteres”, va assegurar a Bratislava. L’analista Philippe Moreau subratlla que és “lamentable i poc seriosa” la barreja de terrorisme i immigració. “No es pot obviar que a França el terrorisme està protagonitzat per ciutadans nascuts al país”, apunta.

La declaració de la cimera i la intenció de reforçar el control fronterer com a mesura antiterrorista ha indignat l’esquerra europea. “No sabem si és que no se n’adonen o ho fan expressament, però simplement posant seguides les paraules immigració i terrorisme estan utilitzant el mateix discurs de l’extrema dreta i seguint el joc a aquestes forces polítiques que diuen que volen combatre”, afirma l’eurodiputada d’Esquerra Unida Marina Albiol.

Pragmatisme

De fet, a Marine Le Pen, líder del xenòfob Front Nacional (FN) francès, no li ha tremolat mai la veu a l’hora de barrejar terrorisme i immigració. Tampoc al populista Geert Wilders, cap del Partit per la Llibertat holandès. L’extrema dreta ha convertit la crisi migratòria que viu la UE en una arma potent per atacar els governs europeus i treure’n profit electoral. Ara els líders europeistes, molts d’ells debilitats per la política interna del seu país, centren el rellançament del projecte europeu en la seguretat i la defensa amb idees com la d’impulsar estructures de defensa comunes o un nou sistema d’autorització prèvia per entrar al territori Schengen per als ciutadans de tercers països.

“El que està fent la UE és intentar ser una mica més pragmàtica. No és el moment de parlar de grans projectes, de grans visions, de grans ideals. La retòrica d’uns estats units d’Europa pertany a una altra fase històrica. Ara es necessita pragmatisme i respostes concretes”, afirma Vincenzo Scarpetta, analista del think tank britànic Open Europe. Scarpetta no creu que el discurs europeu hagi canviat de rumb després del Brexit, però admet la influència de l’extrema dreta en el discurs. “És cert que l’auge de partits populistes està tenint el seu pes i és un factor al qual han de fer front els líders d’alguns països grans, però si mirem a Itàlia o Alemanya, no he vist cap canvi de rumb”, diu l’analista.

Esquerra desdibuixada

En qualsevol cas, la declaració de Bratislava deixa clar que la prioritat ara és blindar les fronteres. És un intent dels líders de recuperar la confiança dels ciutadans després del xoc que va suposar el vot del Brexit. “La cimera de Bratislava ha dibuixat una Europa més xenòfoba, més desigual i amb més retallades de llibertat. Això no servirà com a antídot, com s’havia plantejat, per evitar nous Brexits”, diu Albiol.

A l’Europa en crisi, l’esquerra ha quedat desdibuixada. Amb un François Hollande alineat amb la resta de líders conservadors, només Matteo Renzi resisteix. El primer ministre italià és l’únic que va criticar públicament la declaració de Bratislava. Renzi discrepava de les conclusions en matèria d’immigració. Al document pràcticament s’ignora els refugiats.

Un any després d’aprovar les quotes, els socis europeus només han acollit el 3% dels refugiats compromesos i les quotes han passat de ser obligatòries a ser voluntàries per la pressió dels països de l’Est.