Refugiats sirians morts i apallissats a la frontera turca: l'esfereïdora denúncia de Human Rights Watch

BarcelonaAgents turcs que vigilen la frontera entre Turquia i Síria disparen i apallissen civils que fugen de la guerra al país veí. En plena ofensiva del règim sirià i l’aviació russa sobre la ciutat d’Alep, els agents turcs aturen famílies senceres i les obliguen a tornar enrere: s’han d’instal·lar en camps improvisats que els bombardejos tampoc no respecten. Els testimonis i vídeos difosos per l’organització pro drets humans Human Rights Watch (HRW) acaben de tirar per terra la idea que Turquia sigui un país segur per als refugiats, com pretén la Unió Europea. Aquest principi és la base de l’acord signat al març entre els 28 i el govern de Recep Tayyip Erdogan per expulsar a Turquia els migrants i refugiats que arribin sense papers a les illes gregues. L’ONG insta les autoritats turques a obrir la frontera i acollir els refugiats que ara s’acumulen davant una frontera tancada i reclama a la UE que “no miri cap a una altra banda”.

L'ONG ha documentat la mort a mans d’agents turcs de cinc civils sirians (inclosa una criatura) que intentaven creuar la frontera, entre març i abril, després de la signatura de l'acord. Fins a 14 persones més van ser ferides de bala o per cops, segons els supervivents, familiars de les víctimes i veïns de la zona, que en alguns casos van documentar els abusos amb vídeos.

HRW ha entrevistat un home que ha tornat a Alep, una ciutat devastada per la guerra, després que la seva germana fos assassinada a trets per guardes fronterers. “Després que els bombardejos destruïssin moltes cases a prop d’on vivíem, 20 persones de la meva família vam intentar fugir a Turquia, cap a finals de març. Però els guardes del pas de Bab al-Salameh no ens van deixar passar. El camp estava ple i vam anar cap a Khurba al Juz i un traficant ens va ajudar a passar. El 17 d’abril cap a les cinc del matí vam acostar-nos al mur de la frontera: quan érem a 500 metres ens van començar a disparar amb armes automàtiques. Les dones cridaven i les criatures ploraven però el tiroteig continuava. Ens vam tirar a terra, protegint els nens. Jo estava a prop de la meva germana i el meu cosí quan els van disparar. Van parar de cridar. A mi em van tocar a la mà i també van ferir la seva filla de 9 anys i el seu fill de 5 anys a la cama”.

L’home relata com es va arrossegar fins a un lloc segur i va arribar tres hores més tard al campament. Tot i que estava ferit, va buscar ajuda i va tornar al lloc a buscar els nens ferits i els cossos dels morts. Quan se'ls enduien els van tornar a disparar. I no els van poder treure d’allà fins que el responsable del punt de control els va donar 15 minuts per recuperar els cadàvers.

L’evidència és palmària. “Per molt que alts càrrecs turcs assegurin que estan acollint els refugiats sirians amb una política de fronteres obertes, els seus guardes fronterers els assassinen i els apallissen”– denuncia Gerry Simpson, investigador de HRW. “Disparar contra homes, dones i criatures traumatitzades que fugen dels combats i d’una guerra indiscriminada és realment esgarrifós”, afegeix. “La UE no pot quedar-se de braços plegats i mirar mentre Turquia fa servir foc real i culates per frenar el flux de refugiats. Els responsables europeus han de reconèixer que la seva llum vermella als refugiats que volen entrar a la UE dóna a Turquia la llum verda per tancar la seva frontera i qui paga el preu és la gent que no té un altre lloc on anar”.

Tot i que s’han documentat casos de deportacions forçoses des de l’estiu passat, el grau de violència augmenta. “No ens sorprèn aquest silenci eixordador de la UE davant la política turca de tancament de fronteres, que atrapa els sirians en campaments de refugiats que ara també estan sent atacats”, explica l’investigador a l’ARA. De moment Europa es limita a pagar (s’han compromès sis mil milions) i callar perquè Turquia vigili les seves fronteres.