Les claus de la victòria de Trump

Del vot dels blancs sense estudis al vot ocult, les sis claus que expliquen una victòria imprevista

Majoria republicana
Anna Moyà / Marc Vidal
09/11/2016
3 min

BarcelonaEl vot dels blancs sense estudis, decisiu

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El vot de la població blanca treballadora és el que explica, en bona part, la victòria de Trump en aquestes eleccions. Primer, perquè aquest gruix de població és majoritari en tres dels estats clau més importants: Ohio, Pennsilvània i Michigan. Són regions ofegades per la crisi econòmica, àrees industrials en declivi on es concentren gran part dels votants blancs sense estudis, que s’han mobilitzat contra l’establishment polític -que creuen que representava Hillary Clinton- i han votat pel canvi. La candidata demòcrata, potser condicionada pels bons resultats que hi va obtenir Obama el 2008 i el 2012, no hi va fer tanta campanya com el seu rival republicà.

Els demòcrates perden suport de les minories

Una de les bases que sustentaven la victòria de Hillary a les enquestes era el suport de les minories, a qui Donald Trump havia donat motius significatius durant la campanya per mobilitzar-se contra ell. Els afroamericans són els únics que han complert amb les prediccions -tot i que el partit ha perdut un 5% de vots d’aquest grup ètnic respecte a les últimes eleccions, on el candidat era Obama-. Clinton no ha tingut el suport que s‘esperava de la comunitat llatina ni dels asiàtics. Només un 65% dels ciutadans d’aquests dos grups han votat per la candidata demòcrata, cosa que suposa un 6% menys de llatins que el 2008 i un 7% menys d’asiàtics.

Les dones renuncien al somni d’una presidenta

La web FiveThirtyEight publicava un mapa durant la campanya on es preveia quins serien els resultats de les eleccions si només votessin les dones: 458 delegats per Clinton, 80 per Trump. S’esperava, doncs, que les dones votessin dimarts en massa a favor de Hillary, la primera presidenta dels EUA. No ho van fer, o com a mínim, no tant com s’esperava. De fet, un 62% de les dones blanques sense estudis van votar per Donald Trump. Això s‘ha de sumar al fet que una majoria dels homes, un 53%, van votar el Partit Republicà.

Els estats clau s’entreguen a Trump

La carambola de Trump, segons els sondejos, era assegurar almenys quatre dels estats que ballen tradicionalment: Florida, Ohio, Carolina del Nord i Pennsilvània. Obama es va imposar en tots el 2012 i, especialment Pennsilvània, els demòcrates el consideraven una mena de tallafoc. Doncs bé, Donald Trump va acabar guanyant en tots i escombrant en alguns d‘ells, com ara Florida o Carolina del Nord, i va sumar victòries en alguns d’aquests estats clau que feia anys que els republicans no es feien seus. La fortalesa del vot Trump va ser tan important que de 700 districtes electorals -als estats clau- on Obama va guanyar el 2008 i el 2012, dos terços es van entregar a Trump.

El vot ocult, invisible a les enquestes

Trump va sumar dimarts un exèrcit de votants fantasma: republicans moderats, ciutadans enfadats i crítics amb Clinton que no es van atrevir a confessar el seu vot a les enquestes, potser perquè comparteixen la visió d’Amèrica del republicà o moltes de les seves propostes però no combreguen amb el seu discurs incendiari. Trump ha sigut un candidat polèmic, que ha tingut actituds irrespectuoses contra les dones, els immigrants i el col·lectiu LGBT. Ha encès l’opinió pública i ha inflat les banderes progressistes a la seva contra. És en aquest context que s‘entén que part dels seus seguidors emmudissin a les enquestes.

Hillary Clinton guanya en vots

El candidat guanyador, Donald Trump, va sumar la majoria de vots al Col·legi Electoral, el que aplega els delegats que tria cada estat en funció del seu nombre d’habitants, però no va guanyar en percentatge de vot escrutat a nivell nacional. Hillary Clinton va encapçalar el recompte directe de les paperetes amb un 47,7%, davant del 47,5% de Trump. Aquesta circumstància ha passat només cinc cops en la història dels EUA: el 1824, el 1876, el 1888, el 2000 (el precedent més recent, entre George W. Bush i Al Gore) i dimarts.

stats