PROTOCOL
Internacional 28/08/2017

Polèmica sobre si les dones han d’assumir el rol de primeres dames

La voluntat francesa d’oficialitzar el càrrec obre el debat sobre el paper de les dones dels presidents

Anna Moyà
4 min
Polèmica sobre si les dones han d’assumir el rol de primeres dames

BarcelonaLa intenció del president francès, Emmanuel Macron, de donar un títol públic a la seva dona, Brigitte, com a primera dama del país, ha generat gran controvèrsia a França i obre un debat sobre la necessitat que les parelles dels líders polítics siguin a la primera línia pública. L’estatus de primera dama -o primer cavaller en el cas dels homes, tot i que el cert és que el terme es fa servir poc-és, arreu, un títol protocolari sense regular i les tasques que comporta són acompanyar la parella als actes oficials i, en alguns casos, promoure iniciatives d’obra social. Le Monde es posicionava en un editorial de principis d’agost a favor d’institucionalitzar el càrrec a França. “Emmanuel Macron ha deixat clar que no es tracta de donar una remuneració a la seva dona, sinó de precisar la naturalesa del rol públic que la parella del president exerceix inevitablement al seu costat”, apuntava el diari francès, que també titllava de “retrògrads” els atacs contra Brigitte Macron i acusava els crítics de voler limitar les seves funcions a fer bonic. Amb tot, les intencions del president no han sigut gaire ben acollides entre els francesos. En pocs dies 300.000 persones han signat una petició perquè no es destini pressupost públic a oficialitzar la figura de la primera dama. “Correspon al poble de França escollir qui el representa”, diu el text de la demanda.

Sexisme

El debat generat a França ha travessat les fronteres del país. A escala internacional, veus crítiques posen sobre la taula el caràcter sexista de la figura de primera dama. “El títol no hauria d’existir -considera Yolanda Besteiro, presidenta de la Federació de Dones Progressistes, des de Madrid-. Qui es presenta a les eleccions és ell. El problema de fons és que donem per fet que en una parella la dona està subordinada a l’home”, afegeix.

Per a Besteiro també és significatiu el fet que els primers cavallers, com ara el marit de la cancellera alemanya, Joachim Sauer, o el de la primera ministra britànica, Philip May, segueixin amb la seva vida i la seva feina i es mantinguin al marge. “És molt difícil trobar a la xarxa fotografies de Sauer i ningú es demana per què no surt a les fotos. Si sobre els homes no es creu que hagin de tenir cap paper, per què les dones n’haurien de tenir un? Això també té a veure amb l’empoderament laboral”, assenyala.

Besteiro també creu, però, que si a França hi hagués hagut un primer cavaller en lloc d’una primera dama ningú no hauria qüestionat que per dur a terme funcions de representació i obra social s’hagi de cobrar un sou. “De les dones sovint s’assumeix que treballaran gratuïtament -com a cuidadores, per exemple-, sobretot si fan tasques que tenen a veure amb l’entorn familiar”, conclou.

El professor universitari mexicà Mario Alejando Carrillo analitza, en un article a la revista Política y Cultura, les funcions que han desenvolupat tradicionalment les primeres dames. “A la parella del president se li atribueixen una sèrie de comportaments i funcions que la dona tradicionalment ha dut a terme en el si del matrimoni. Ella assumeix dins l’estat les tasques laborals de la mare: protegir la família, la infància, educar, donar assistència, ser atenta -escriu Carrillo en referència a les activitats d’obra social que sovint realitzen les cònjuges dels presidents-. Alhora, la primera dama compleix la funció d’acompanyant i forma part del protocol i de la comitiva presidencial en determinats esdeveniments”, afegeix el professor universitari.

Els orígens

Per entendre la figura ajuda fer una revisió dels seus orígens. El terme primera dama el va fer servir per primer cop la premsa nord-americana - the first lady of the land, deien- per referir-se a Mary Lincoln, dona del president Abraham Lincoln. Els Estats Units són, per tant, el bressol d’un títol que prova d’adaptar en el context de les repúbliques l’estatus i la categoria de les reines de les monarquies. I tot i que les primeres dames nord-americanes no tenen un càrrec polític, els seu poder i presència és de gran rellevància durant les presidències dels seus marits. Ara bé, el caràcter del seu protagonisme ha variat al llarg del temps en funció de la personalitat de cadascuna.

De Kennedy a Obama

Jacqueline Kennedy -va ostentar el títol entre el 1961 i el 1963-és, encara avui, una de les primeres dames més populars de la història dels Estats Units. El seu carisma es basteix, principalment, sobre el seu glamur, la seva bellesa i el seu estil. És, en definitiva, una primera dama d’aparador.

A l’altra banda, Michelle Obama, primera dama entre el 2009 i el mes de gener passat, que ha escapat dels esquemes més tradicionals del càrrec. Especialment destacat ha sigut el seu paper en la lluita contra l’obesitat infantil: ha creat un programa per fer més saludables els menús escolars i una campanya per promoure una bona alimentació. Michelle Obama mai ha amagat el seu escepticisme envers la política però ha assumit sense reticències el títol que li pertocava com a dona de Barack Obama. Un càrrec que, als Estats Units, és gairebé impensable de poder esquivar.

Polítiques que van ser primeres dames

Cristina F. Kischner

Va ser primera dama de l’Argentina quan el seu marit, Néstor Kirchner, va ser cap del govern entre el 2003 i el 2007. El mateix 2007 va assumir la presidència del país, que va ostentar fins al 2015.

Hillary Clinton

Clinton va perdre les eleccions presidencials dels Estats Units contra Donald Trump i, així, l’oportunitat de convertir-se en la primera presidenta del país el passat mes d’octubre. Amb Obama va ser secretària d’Estat. El seu activisme polític ja era públic quan Bill Clinton, el seu marit, va ser a la Casa Blanca.

Park Geun-hye

La filla del difunt líder sud-coreà Park Chung-hee va assumir el títol de primera dama quan la seva mare va morir assassinada. El 2013 es va convertir en la primera dona presidenta de Corea del Sud. Va ser destituïda per tràfic d’influències el mes de març passat.

Mireya Moscoso

La panamenya només va ser primera dama deu dies, que és el que va durar la presidència del seu marit, Arnulfo Arias. Entre el 1999 i el 2004 va ser presidenta de Panamà i es va convertir en la primera dona que ocupava el càrrec al país.

stats