Quin és el pla d'Europa per als refugiats?

BarcelonaEn què consisteix el pla de reallotjament?

El titular del pla és que la Unió Europea espera reubicar 160.000 refugiats (120.000 més dels 40.000 que ja pensava acceptar) que entren per les fronteres de Grècia i Itàlia, les principals portes d'entrada al continent.

Per assegurar una redistribució ordenada el pla europeu preveu un sistema de quotes que a la pràctica es fa molt difícil d'aplicar.

La crisi dels refugiats es va fer evident al llarg del 2015. A mitjans de l'any passat les sol·licituds d'asil es van disparar: el maig es van registrar 76.460 sol·licituds a tot Europa i el setembre del mateix any van ser 180.325, segons dades de l'Eurostat. Va ser aleshores que la Unió Europea va dissenyar el sistema de quotes amb 160.000 reubicacions.

La reacció de la comunitat europea també es va produir poc després que les imatges de l'infant Ailan Kurdi jaient mort en una platja de Turquia després d'ofegar-se intentant creuar el mediterrani, causessin gran impacte en l'opinió pública.

Perquè és difícil d'aplicar?

El pla rep crítiques principalment per dos motius, pel baix nombre de refugiats que planteja acollir i per la lentitud amb la que els Estats Membres l'estan aplicant o alguns que, directament, no l'apliquen.

Durant el 2015 es calcula que l'entrada de migrants i refugiats a la Unió Europea per mar va ser al voltant d'un milió, segons l'Alt Comissariat de les Nacions Unides pel Refugiat. Segons la Organització Internacional per la Migració, en el que portem de 2016, n'han entrat 100.000 més. Tenint en compte l'alt volum de xifres, el setembre de l'any passat la ONU va instar a la UE a acceptar 200.000 refugiats.

Per això les institucions reconeixen que l'èxit del pla depèn del fet que el flux de migrants i refugiats minvi al llarg d'aquest 2016. És la opinió de molts líders europeus, com el primer ministre francès Manuel Valls quan deia que "s'han de protegir les fronteres exteriors".

A dades del febrer d'aquest any, la Unió Europea ha aconseguit reallotjar 598 dels 160.000 refugiats previstos pel pla. La resposta dels estats ha estat en general lenta i alguns, que s'oposen frontalment al pla (Polònia, la República Txeca, Eslovàquia i Hongria) de moment no preveuen acceptar cap refugiat. Aquest dimarts Hongria ha anunciat que celebraria un referèndum sobre el pla de quotes de la Unió Europea.

Tenint en compte la lentitud alhora d'aplicar les quotes, de moment el pla no ha assolit un dels seus principals objectius: alliberar la càrrega dels països d'entrada, Itàlia i Grècia. El primer ministre italià Mateo Renzi, es compta entre els més crítics amb la resposta europea i la Unió va arribar a amenaçar Grècia amb l'expulsió de Schengen si no augmentava els recursos per controlar les seves fronteres.

L'acord de Schengen, en perill?

Grècia i Itàlia són la porta d'entrada, però rarament són el destí. Els països que entre juliol de 2014 i juliol de 2015 van rebre més sol·licituds van ser Alemanya, Suècia i França, segons dades de l'Eurostat. Són l'Europa central i els països nòrdics la meta que es plantegen migrants i refugiats que entren en territori europeu. Suècia va començar el gener d'aquest any a plantejar-se deportacions, davant l'elevat nombre de sol·licituds que rebia.

Molts dels refugiats opten per no registrar la sol·licitud d'asil als països d'entrada, sinó a fer-ho al país de destí. Per això, mentre es troben en aquests llimbs legals, emprenen l'anomenada "ruta balcànica" en un esforç per arribar a l'Europa Central. Molts països de l'Est han respòs al pas dels refugiats amb suspensions temporals de l'acord Schengen (que regula la lliure circulació de persones a la UE). Han reintroduït els controls fronterers i han construït tanques per barrar el pas a migrants i refugiats. Alemanya també va tancar la frontera amb Àustria el setembre de l'any passat.