Meir Margalit: “El govern israelià ens està portant cap a un nou esclat de violència”

BarcelonaL’activista Meir Margalit (Argentina, 1954), director del Centre per a la Promoció d’Iniciatives de Pau d’Israel, treballa per una sortida al conflicte palestinoisraelià des que l’any 1972 va ser ferit a la Guerra del Yom Kippur. Ha sigut dues vegades regidor de Jerusalem Est pel partit d’esquerres Meretz i és un dels fundadors del Comitè Israelià contra la Demolició de Cases. Aquesta tarda pronuncia una conferència a l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed).

Què pretén Netanyahu amb la seva visita als Estats Units?

El discurs de Netanyahu al Congrés nord-americà és una vergonya. Hi va a fer proselitisme: dues abans setmanes de les eleccions, busca la foto dels republicans aplaudint-lo. I així vol guanyar un grapat de vots. És un càlcul de comerciant i posa en risc les relacions amb els Estats Units per raons electoralistes. La seva relació amb Obama sempre ha sigut tensa. L’esquerra israeliana des del primer dia vam tenir l’esperança que Obama donés el cop de puny sobre la taula i digués prou, perquè la política de Netanyahu està costant massa cara. Tots els conflictes, des de l’Afganistan fins a Líbia i des de Síria fins a l’Iraq, estan lligats d’alguna manera amb el que passa a l’Esplanada de les Mesquites. Obama ens ha decebut.

Què espera de les eleccions a Israel del 17 de març?

Si ho hagués de resumir en una paraula diria que la situació és fatal. El resultat de les eleccions serà el mateix de sempre. Hi haurà un empat entre la dreta i el laborisme i un govern de coalició nacional que nosaltres preferim anomenar “de paràlisi nacional”. Potser afrontaran alguns temes econòmics i socials, però en el tema central per al futur d’Israel, que és la qüestió palestina, no canviarà. I això és molt frustrant per al moviment pacifista israelià, però sobretot per als mateixos palestins, que estan a punt d’una gran explosió. No podran aguantar tres o quatre anys més així i sembla que el recurs a l’ONU tampoc els salvarà de l’ocupació. Temo que aquest govern de “paràlisi nacional” ens està portant a un fort esclat de violència al Pròxim Orient.

L ’estiu i la tardor passada ja van ser molt tensos a Jerusalem.

L’alçament dels joves palestins, que ha durat quatre o cinc mesos, ha demostrat que el model de Jerusalem com a capital única i indivisible d’Israel per a tota la eternitat ha fracassat. Israel s’autodenomina l’única democràcia del Pròxim Orient. Però en el millor dels casos podem dir que som una etnocràcia i Jerusalem n’és un exemple: els hebreus vivim més o menys sota una democràcia i els palestins sota una ocupació militar. Alhora, l’aixecament dels joves ha demostrat la incapacitat de l’Autoritat Palestina: no va donar fruits, entre altres coses, perquè el mateix president palestí, Mahmud Abbas, que té por de perdre el control de la situació, va ordenar a la seva gent que no s’hi afegís.

¿És el moment més difícil per als pacifistes israelians?

Amb la guerra de Gaza d’aquest estiu s’han creuat totes les línies vermelles: Israel fa el que vol i no té por de res. Si ets crític t’acusen d’antisemita. Això ja s’ha convertit en un circ, i només podem sortir del fang amb la pressió internacional. Israel va saber manipular els atacs amb coets de cartró que disparava Hamàs i va introduir la por a la societat israeliana, fins que la gent justificava tota mena de massacres. Si seguim per aquest camí, l’Estat d’Israel, sense una base ètica i moral, es col·lapsarà.